El procés inèdit d’emancipació catalana, que centrarà les eleccions de renovació del Parlament de Catalunya, el 25 de novembre, és proscrit per un segment de la intelligencija espanyola. En un manifest fet públic el 4 de novembre, un col·lectiu de 300 intel·lectuals refusa el “creixent secessionisme” sud-català i acusa el sector independentista d’utilitzar l’Espanya com a “excusa” de cara a la crisi. El document, firmat pel director de cinema Pedro Almodóvar i l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, propugna una nova Espanya, d’esquerra i federalista, tot reconeixent el “profund sentiment nacional” català. Aqueix escrit, també signat per dirigents polítics i econòmics, principalment afincats fora de Catalunya, convida la coalició al poder en aquest territori, Convergència i Unió, i els altres components del panorama polític sobiranista, a “assumir llurs greus responsabilitats en la gestió errònia de la crisi econòmica, i els abusos que manifesten amb el pretext del presumpt espoli fiscal efectuada per Espanya”. Per prudència, destaca que una voluntat independentista “majoritària”, sorgida de les urnes, hauria de ser “presa en consideració” per la “resta dels Espanyols” i imposaria “trobar una solució apropiada i respectuosa”.
Artur Mas: “La democràcia s’acaba imposant sempre”
Artur Mas, el president de la Generalitat de Catalunya i artífex major de la modelació del procés actual, latent des de fa diversos decennis, ha reaccionat a aquesta publicació, declarant “ni els tribunals ni la Constitució” espanyola no podran refrenar la marxa endavant observada des de fa diversos mesos, ja que, segons, ell, “la democràcia s’acaba imposant”. Un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, probablement convocat el 2014, haurà de produir un “majoria excepcional”, segons Mas, reafirmat per diversos sondatges. El més recent, publicat el 4 de novembre pel diari El Periódico, situa a un 50,9% la proporció de sud-catalans favorables a la inclusió d’un Estat català al si de la Unió Europea. En la hipòtesi d’una no-inclusió, aqueix assentiment només assoliria el 40,1%, segons un altre sondatge, dut a terme per l’institut barceloní Gesop.
