L’agència Standard & Poor ‘s ha retrocedit de dos esgraons, el 31 d’agost, la nota de solvència a llarg termini de Catalunya, per situar-la al nivell “BBB-“. El territori assoleix el “bo escombraries”, ja que “continua mostrant un feble perfil de crèdit individual, amb una deteriorada posició de liquiditat i una elevada dependència del suport del Govern central per cobrir venciments de deute”, segons l’organisme de qualificació americà. Aquesta conclusió sorgeix tres dies després d’una petició d’ajuda de 5.000 milions d’euros a l’Estat espanyol per part de la Generalitat de Catalunya a l’Estat espanyol. Tot i la situació delicada de les finances catalanes, però, l’argumentació defensada pel govern català és la d’un “espoli fiscal” espanyol. L’executiu autònom considera que Catalunya, generosa amb el finançament general espanyol, ha de gestionar directament els seus propis impostos per sortir de la crisi. Per això, el conseller d’Economia i Coneixement català, Andreu Mas-Colell, ha considerat que Standard & Poor’s té una estratègia “altament política” i ha precisat que “la reclamació d’un millor sistema de finançament per a Catalunya està inscrita en la més escrupolosa legalitat (…) dels països democràtics avançats”.
Catalunya toca cada cop més l’opinió internacional
El panorama actual afavoreix notícies sobre el finançament públic de Catalunya, fins a CNN, el Financial Times i Le Monde. Però persisteix un desfasatge de percepcions entre l’interior i l’exterior del territori, com ho palesen declaracions del consell de Cultura català. El 31 d’agost, Ferran Mascarell, ha opinat que “l’Estat en el qual estem integrats és profundament perjudicial per al conjunt dels interessos catalans: econòmics, polítics, fiscals i d’infraestructures”. Aquesta afirmació descriu una regió, Catalunya, que tindria un hàndicap anomenat Estat central. Aquest raonament fa eco a un posicionament de tres partits representats al Parlament de Catalunya, la coalició centrista Convergència i Unió (CiU), el moviment postcomunistes Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, que pretenen “sortir del Titanic espanyol“. Paral·lelament, una alta personalitat suma un nou ingredient en el debat: el 30 d’agost, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha assenyalat que la possible independència de Catalunya es tramitaria segons “l’ordenament jurídic internacional”. Aquesta posició és inèdita, ja que extreu la reflexió d’Espanya i la situa en el concert de les nacions del món.
