Fa 10 anys, el 24 de maig de 2009, el batlle de la Vila de Sant Cebrià, Jacques Bouille, posava punt i final a la seva vida, al centre penitenciari de Perpinyà. Aquest suïcidi aconseguit amb el cinturó de barnús de l’alcalde va precedir una acció judicial per part de la seva vídua, la qual cosa va generar la condemna de l’Estat per negligència, l’abril de 2011. El tribunal va avaluar el dany moral a 25.000 euros. Jacques Bouille, batlle de Sant Cebrià entre el 1989 i el 2008, havia estat massa pressionat pel seu empresonament, en condicions incòmodes. Seguia un tractament mèdic a causa de la fragilitat psicològica generada per la seva detenció. Aqueix electe afiliat a la UMP havia escrit “Els qui em volien trencar ho han assolit en una de les seves darreres cartes.
Una barreja d’ambient varès i de màfia
El cas Bouille va ocupar un espai central en els mitjans de comunicació nord-catalans i francesos, tot sacsejant la vila de Sant Cebrià a partir del desembre de 2008. L’addició dels fets de malversació i corrupció, l’interès per les obres d’art monetitzades i el sector immobiliari, van compondre un còctel de primera. L’ull de París va confondre el Rosselló amb la Costa Blava i l’ambient del Var, fins la màfia italiana, atorgat al Dr. Jacques Bouille unes derives, reals, però muntades en tòpics. Amb 62 anys d’edat, havia estat posat en detenció provisional “presa il·legal d’interessos i corrupció.”
