El procediment emprès des de la setmana passada pel govern espanyol en relació amb una modificació de la Constitució espanyola va aglutinant oposicions a la Catalunya del sud. Concretament, el projecte de fixar sostre al dèficit públic hi és considerat una limitació a l’autonomia financera catalana, segons un sentiment compartit per la potent federació centrista Convergència i Unió. Aquesta setmana, aquesta força política que dirigeix la Generalitat de Catalunya s’ha declarat ofesa per l’estratègia del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i del Partido Popular (PP), que no l’han associada a la reflexió general. En aquest mateix sentit, aquest dijous, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat “Catalunya i Espanya estaran cada cop més lluny i més separades”, en cas que els partits esmentats no considerin esmenes catalanes a la reforma constitucional. Segons Mas, que s’ha expressat del del palau governamental, a Barcelona, “la distància emocional creixerà” entre Catalunya i l’Estat espanyol, per causa de “totes aquelles imposicions d’òptica centralista” que limiten “l’autogovern” de Catalunya. Segons ell, el PSOE i el PP han treballat d’amagat, el que arribaria a significar “que no se’ns vol, que se’ns exclou, que passen de nosaltres”.
Aquest posicionament és un nou senyal de la possibilitat intel·lectual d’una sobirania catalana, expressada per Mas amb l’expressió de “transició nacional”, el desembre 2010. No deixa de sorprendre, ja que la terminologia de “transició” tradicionalment es refereix a Espanya al període situat entre la mort del general Franco, el 1975, i les primeres eleccions democràtiques, celebrades el 1979 i el 1980. Sobretot, l’actualitat mostra un “Consell Nacional de Transició“, que s’està organitzant en el marc de la construcció d’una nova estructura política per a Líbia, posterior al règim del general Kadhafi.
