En vigílies de la primera ronda de les eleccions parlamentàries previstes aquest dimarts, el futur president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha sorprès la seua oposició i ha guanyat més simpaties dels seus partidaris, aquest dilluns, al Parlament de Catalunya, a Barcelona. Durant el tradicional debat d’investidura, després de les eleccions del 28 de novembre, el líder centrista i nacionalista català ha intentat, sense esperança necessària, assolir un suport més ample que el que preveuen oferir-li els seus 62 diputats. D’aquesta manera, ha convençut el futur líder l’oposició socialista, Joaquim Nadal, d’organitzar una cimera catalana sobre la crisi. Però la proposta més polèmica de la intervenció de Mas ha contemplat una “transició nacional” del territori, que es proposa dur a terme durant els quatre anys del seu mandat. Amb aquesta fórmula secreta, el futur president de la Generalitat de Catalunya sembla voler acontentar els independistes catalans, amb el recordatori de la marea humana de 1,5 milions de persones mobilitzades el 10 de juny passat a Barcelona en defensa de l’estatut d’autonomia català. També vol tranquil·litzar el sector conservador de l’electorat de la seua federació, Convergència i Unió, desplegant la imatge positiva d’una meta per aconseguir, que pugui generar entusiasme popular, en aquest període d’inquietuds.
Aquest misteriós objectiu de la “transició”, que, segons els comentaristes, descriu una campanya per obtenir la gestió integral de la fiscalitat a Catalunya, segons el principi del concert econòmic, desagrada al dretà Partit Popular, amb 18 diputats a la cambra catalana, liderats per Alicia Sánchez-Camacho. Si Artur Mas considera impossible la transformar l’estructura de l’Estat espanyol en benefici del desenvolupament de Catalunya i de la resolució de la crisi, Sánchez-Camacho defensa la idea d’una estructura estatal operativa, i rebutja qualsevol projecte d’una Catalunya més ambiciosa. A més, considera que aquest nou desig d’emancipació català, que torna a plantejar la qüestió nacional, fa impossible el suport des seu grup al nomenament Mas. Aquest, que no compten pas tampoc amb el suport socialista, històricament dividit entre la defensa de Catalunya i del marc espanyol, serà molt probablement elegit dijous. Segons el procediment tradicional, si el pretendent a la presidència de la Generalitat de Catalunya no assoleix el càrrec a la primera volta de les eleccions dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, el pot assolir a la segona, organitzades 48 hore després. Aquesta possibilitat sembla evident aquesta setmana.
