Les baixes mèdiques laborals, que suposen absències a la feina, afecten entre el 22% i el 23,6% dels assalariats nord-catalans, segons indica un mapa editat el 14 d’agost per la revista Les Echos. Segons la publicació, la regió d’Alsàcia té un rècord estatal de 28,1 a 28,9%, mentre que París intra-muros o als Alt Alps, els sectors els més moderats, oscil·len entre el 13,1 i el 19,1%. Per explicar aquestes fortes disparitats, ja que la proporció pot dublicar-se segons quina zona, el Centre d’investigacions i documentació de l’economia de la salut, mobilitzat sobre el tema, avança diversos paràmetres. Concretament, els controls administratius serien més eficaços i freqüents a determinats departaments, un motiu que suposaria un afluixament dels mateixos controls a la Catalunya del Nord. A més a més, l’alta densitat mèdica de certs territoris pot propiciar les baixes mèdiques, seguint el principi de l’oferta i la demanda. Els departaments a mb alta taxa d’assalariats que s’han incorporat amb edat jove al món laboral serien més afectats, ja que un 28 % d’aquestes persones hi sol·liciten beixes Però l’Irdes ressalta també unes situacions de “competència entre metges” aptes per “augmentar les prescripcions”.
Misteri intacte al Rosselló i als voltants
Segons un estudi comunicat el 2007 per la Caixa Primària d’Assegurança de malaltia “com més empreses industrials i obrers inclogui el departament, més subsidis hi ha”. Per contra, els territoris on abunden l’economia de serveis i les professions intel·lectuals d’alt nivell resulten estalviadors a nivell de baixes. Aquestes indicacions semblen adequar-se poc amb la Catalunya del Nord, on s’observa una estructura econòmica amb escassa indústria i preponderància del sector terciari.
