Una mobilització del jovent de l’Estat espanyol, que s’està desenvolupant des de dilluns al vespre, atreu una participació creixent a Madrid i a Barcelona. A la capital espanyola, 2000 “indignats” han passat la nit d’aquest dimarts a aquest dimecres a la Plaza del Sol, mentre que la Plaça de Catalunya de Barcelona ha aplegat uns 300 joves. Aqueixes mobilitzacions, convocades per una plataforma denominada “Democràcia real, ja!“, concerneixen joves, empleats de condicions modestes, així com persones sense feina i mestresses de casa. Durant el dia, comporten talls de trànsit a diverses avingudes, causades per diverses milers de manifestants. Més o menys exclosos d’un sistema econòmic i polític que desitgen advertir, en un context d’atur aclaparador, els manifestants preveuen ser presents a les places ocupades, dia i nit, fins diumenge, que serà diada d’eleccions municipals, i governamentals, a la majoria de les comunicats geogràfiques autònomes, llevat de Catalunya.
Aquesta “spanish revolution” ha estat objecte de diverses evacuacions de les places ocupades, per part dels serveis de policia, però en va, ja que la determinació dels participants sembla ser el ressò d’un clam social d’intensitat considerabla. Organitzat gràcies a les xarxes Internet Twitter i Facebook, aquest moviment disposa fins i tot dels seus serveis de neteja dels llocs, de comunicació cap a la premsa, i de control del consum d’alcohol. També, a Madrid, matalassos i coixins, posats al mateix terra, permeten passar les nits sense dificultats, mentre que veïns i restauradors alimenten els mobilitzats. Per ampliar l’impacte anhelat, a les capitals, els organitzadors, que aposten per una autogestió eficaç, proporcionen fins i tot consells logístics a llurs homòlegs de les ciutats mitjanes. Les dificultats econòmiques i morals d’Espanya, que s’expressen així al carrer, donen lloc a un crit de nou gènere, amb una exigència de transparència dels assumptes públics. Aquest dimecres, a Catalunya, el moviment s’ha estès a les ciutats de Lleida i Vic, després de ser comparat per la BBC amb la versió egípcia de la primavera àrab.
