Felip de Borbó, príncep d’Asturies i de la ciutat de Girona, anuncia la seva vinguda a la ciutat, dilluns 3 juny, amb motiu del primer congrés de la Seguretat jurídica i de la Democràcia, organitzat pel Consell general del Poder Judicial espanyol, en col·laboració amb la Càtedra cultura jurídica de la Universitat de Girona. Fins al 5 de juny, aquest esdeveniment d’envergadura nacional espanyola, organitzat a l’Auditori-Palau de congressos de la ciutat, reunirà també l’alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, al costat del ministre de la Justícia espanyol, Alberto Ruíz-Gallardón i de l’antic president socialista del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Però dues formacions polítiques independentistes catalanes d’extrema esquerra, Arran i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), aquestes últimes amb representació al consistori municipal, impulsen un moviment de protesta. Criden la població a expressar el rebuig a la visita del Borbó, de 45 anys d’edat. La primera acció ha consistit, el 25 de maig, en la col·locació d’una banderola gegant sobre el pont central de Girona, on figura la frase «No ets el benvingut», adreçada al príncep.
Simpaties republicanes
Arran i la CUP, que acusen l’Ajuntament i la Universitat de Girona de rebre “amb els braços oberts la monarquia i la classe dirigeixen de l’estat espanyol”, esperen agregar les simpaties republicanes. En els seus preceptes, Arran, formació juvenil, predica «la independència i el socialisme», mentre que la CUP, més madura, exigeix que en dugui a terme de forma « unilateral » un referèndum sobre la independència de Catalunya, sense consultar Madrid.
