L’artífex de la transició política espanyola, Adolfo Suárez, ha mort aquest diumenge 23 març a Madrid, a l’edat de 81 anys. Antic cap del govern espanyol en el moment del període consecutiu de la mort del general Franco, de 1976 a 1981, era hospitalitzat des de dilluns 17 de març, però, afectat per la malaltia d’Alzheimer des de fa més d’una desena d’anys, havia perdut el record del seu recorregut i de la seva pròpia personalitat, tot i ser un personatge central d’Espanya del segle XX. Considerat com el pare de la democràcia espanyola, símbol de l’entesa i de la reconciliació entre dues fraccions socials dividides per la Guerra d’Espanya, que es va produir de 1936 a 1939, Adolfo Suárez, presentava no obstant això un recorregut franquiste al si de l’alta administració de l’Estat. Director general de la ràdio-televisió pública de 1969 a 1973, havia estat promogut, a la mort del dictador, secretari general de l’aparell d’Estat batejat “Movimiento”. Als 43 anys, havia acceptat la demanda sorprenent del rei Juan Carlos I de formar un govern per desmantellar les estructures franquistes.
Funeral d’Estat amb la presència de l’esquerra
La mort d’Aldolfo Suárez, que genera reaccions variades de la classe política espanyola, és objecte de tres dies de dol, segons un decret reial publicat aquest mateix diumenge. Una capella ardent és instal·lada al Congrés espanyol i unes exèquies d’Estat, el 31 de març, seran seguides per un enterrament al claustre de la catedral de la ciutat d’origen, Ávila, situada a la província de Castella i Lleó. Després d’una existència singular, el qui va acompanyar la vella Espanya cap a temps més moderns trobarà així una conclusió també peculiar. La cerimònia inclourà la presència dels reis, de l’actual president del govern, Mariano Rajoy i dels seus antecessors, José María Aznar, membre com ell del Partit Popular, però també els socialistes José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González.
