La degana dels ciutadans francesos, Marcelle Narbonne, sembla merèixer el seu estatut, assolit a conseqüència de la defunció de l’extitular, Mathilde Aussant, morta el 22 de juliol a l’edat de 113 anys i 146 dies. El 25 de juliol vam comunicar l’accessió de fet de la Sra. Narbonne, una dona valenta de cultura peu-negra, que viu en una residència d’avis d’Argelès, al rang de primera senyora vella de França. Però aquest degana, que és una de les dues darreres franceses nascudes al segle XIX, és de fet superada a nivell de l’edat per una habitant de l’illa de La Reunió, Marie-Isabelle Diaz, també repatriada d’Algèria, que també té 113 anys. Aquesta mateixa és l’altra dona nascuda abans del segle XX.
La Sra. Diaz, que és per tant la verdadera degana de la República Francesa, va veure la llum el dia el 22 de febrer de 1898, un mes abans de Marcelle Narbonne, que va néixer el 25 de març del mateix any. La velocitat informativa, que vam avançar, ha permès així atribuir equivocadament el títol de degana a la catalana d’adopció. Però l’Institut estatal de la salut i la recerca mèdica (Inserm) va formalitzar, dilluns, l’estatut de la Sra. Narbonne, mentre que un dels seus directors de recerca, Jean-Marie Robine, advertia: “la informació sobre les persones vivents no és exhaustiva (…) No es pot garantir res. Donem una informació pública, però cal saber que certes famílies es neguen a divulgar el nom de llurs avis”. El duel virtual que oposa les dues “supercentenàries” sembla reposar en una opció administrativa, diferent de la realitat, mentre que el públic s’interroga sobretot en relació amb
els secrets de la longevitat, de la qual les dones es beneficien específicament.
