El ministre d’Interior, Manuel Valls, ha mostrat una faceta procorrida, l’11 de setembre, poques hores abans d’una sessió dedicada pel Consell Constitucional al manteniment o a l’abolició d’aquesta pràctica al territori francès. El ministre català, aficionat de tauromàquia, ha afirmat “és una cosa que m’agrada” i ha defensat aquesta “cultura que cal preservar”, en relació a la qual ha manifestat la seua passió i el seu paper identitari : “És alguna cosa que m’agrada, que forma part de la cultura de la meua família”. El ministre preferit dels francesos, que s’expressava a la cadena d’informacions BFM TV, ha abordat també l’àmbit identitari francès, ja que, “En un país en crisi, amb francesos que dubten de llur identitat, tot no es pot semblar (…) Es necessiten aqueixes arrels, no les hem d’arrencar”.
Ja no existeix la Catalunya del Manuel Valls
Aquest posicionament polèmic s’ha produït en el marc d’una acció portada pel Comitè radicalment anticursa de braus (Crac), que ha adreça una pregunta prioritària de constitucionalitat al Consell Constitucional. Es tractava d’examinar la compatibilitat de la tauromàquia amb la llei francesa, en virtut de l’article 521-1 del Codi penal, que reprimeix els actes de crueltat comesos contra els animals. Manuel Valls, que ha viscut una època de tauromàquia ordinària a la Catalunya del del Sud, abans de la prohibició succeïda el 2010, recorre així als seus joves anys, vinculats amb una època ja remota en el seu territori d’origen.
