El panorama religiós de la Catalunya del Nord, amb tres llocs de culte budistes, 22 sales d’oració islàmica i 6 sales del regne de Jehovah, veu també desenvolupar-se l’Església evangelista. Aquesta doctrina lligada al protestantisme ha sabut conquerir la major part de la població gitana de Perpinyà des dels anys 1980, abans d’estendre’s al territori, on s’enumeren actualment 19 sales pròpies. Entre 14 adreces a Perpinyà, la principal, veïna de la seu del diari L’Indépendant, a la ronda dels Pirineus, format part de la Federació Estatal d’Esglésies i Obres de les Assemblees de Déu de França (FNADF), que reivindica un “despertar espiritual” i es declara fundada “únicament en la Bíblia”. Aquestes “esglésies evangèliques zíngars”, segons la terminologia oficial, presenten un model de societat conservador, fins traditionalista, conjuminat amb misses més participatives i animades que les celebracions catòliques.
Més atraeients que l’Església catòlica
Les sales d’oració evangelistes, que difonen la idea d’un encontre personal amb Crist, són poc estimades del Bisbat de Perpinyà-Elna, que hi veu una competència cristiana a alta capacitat de seducció. La molt dinàmica Església Baptista de Perpinyà, segona del gènere a la ciutat, proposa així unes lectures per consultar a Internet, fins una exposició de bíblies antigues, del 3 al 14 de setembre, a poques passes de la catedral Sant Joan. A les altres zones del país, aquests llocs religiosos de vegades precaris són batejats “Assemblea de Déu” a Prada i Fontromeu, o “Església Baptista” a Banyuls de la marenda.
Predicacions radicals, però desapercebudes
Elna, la ciutat que ha tingut la seu el bisbat fins a la Revolució Francesa, abans del trasllat a Perpinyà, disposa d’una oferta religiosa molt plural, proporcionada pel canvi d’època. Els testimonis de Jehovah hi té el seu quarter general departamental, a la zona industrial, mentre que una modesta mesquita, que ocupa un antic local de majoristes de fruita i llegums és veïna d’una església evangèlica zíngar, que s’ha instal·lat en un local semblant. El predicador castellanoparlant, amb paraula forta, als antípodes de l’estil catòlic, recorda la manera sud-americana, amb persuasió preponderant. En transparència, les insinuacions doctrinals i conductistes generen una forma segura d’integrisme, que, en marc oficial, passa inadvertit a través de la llengua.
