El 8 d’abril, la majoria de diputats a l’Assemblea Nacional van adoptar l’anomenada llei “Molac”, que estableix un marc estable per a l’educació immersiva en llengües regionals, inclòs el català. El 21 de maig, aquest text va ser censurat pel Consell Constitucional, que havia estat sol·licitat per 60 diputats de la Republique en Marche, principalment de regions monolingües, i pel ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer. El 29 de maig, Paul Molac, diputat bretó, autor de la llei, va suggerir una modificació de la Constitució perquè les llengües franceses poguessin ser desenvolupades de manera natural per la República. Per la seva banda, el primer ministre, Jean Castex, a estones catalanoparlant, va pretendre “treure totes les conseqüències” de la situació, el 25 de maig, ordenant un informe parlamentari als diputats Yannick Kerlogot (La République en Marche) i Christophe Euzet (Agir, ex-LREM).
Lliurat el 21 de juliol, el text encarregat pel cap de govern recomana la creació d’un “consell nacional per a l’ensenyament de les llengües regionals”, controlat pel ministre d’Educació Nacional. Aquest, dotat d’un nom notòriament català, d’ascendència valenciana, és, tanmateix, un opositor a les llengües de França. Al maig del 2019, va dir sobre l’educació bilingüe “cognitivament, no és tan bo”.
L’informe dels diputats també demana l’elaboració d’un projecte de llei per definir els contorns de l’educació immersiva. Els seus autors conviden les associacions que organitzen l’ensenyament regional de llengües (La Bressola, Arrels i Jordi Pere Cerdà, als Pirineus Orientals, Diwan a la Bretanya, Ikastola del País Basc) a “redactar una esmena als contractes que els vinculen al Educació Nacional “. Aquest enfocament ha de “especificar en particular que la immersió és opcional, que és una elecció de les famílies, que no és una cosa limitada i que, en última instància, l’objectiu és dominar les dues llengües”, especifica el diputat Kerlogot.
Denúncia davant l’ONU contra França
La política deliberada d’eradicació de la identitat indígena observada a França és destacada per l’Organització No Governamental ELEN, que denuncia el “desig permanent d’eradicar les llengües territorials diferents del francès” i “el desig de trencar la llei”. . Aquest òrgan defensor de la igualtat lingüística considera que l’Estat francès “vulnera molts drets fonamentals previstos per declaracions o convencions internacionals” i li recorda “les obligacions fonamentals de protecció envers les seves pròpies minories lingüístiques en la seva constitució”. El 19 de juliol, ELEN va presentar una denúncia contra l’Estat francès davant l’ONU, que va reunir aquests diferents arguments. Aquesta aproximació a la terra de la Il·lustració no ha estat escoltada pels apòstols de la Igualtat ni pels mitjans de comunicació coneguts per la seva tolerància cultural.
