La ciutat de Salt, a l’oest de Girona, vol fer del català una eina d’inserció

La vila de Salt, que va formar par de la ciutat de Girona fins el 1984, pateix aldarulls repetits des de fa diversos anys, sense real solució per ara. La població immigrada ha passat de menys del 10% l’any 2001 a un 41,7% l’any 2010 a la ciutat, de 30.000 habitants, que té sovint aires de torre de Babel, amb 36 nacionalitats diferents. Entre aquestes, els latino-americans, molt majoritàriament castellanoparlants, només representen un 18,5%. Tot i que en determinats barris de Salt les escoles públiques acullin fins a un 70% de mainada estrangera, no s’ha parat esment a les xifres en els períodes de creixement econòmic, però el prisma de la crisi els atorga un altre sentit.
Fins el 2008, el sector de la construcció, molt afectat per la crisi, oferia treball a una població que de vegades ho ignorava tot o gairebé del català com del castellà. En aquest context es fa difícil oferir perspectives de reciclatge professional i de formació. En l’actualitat, el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero, que va regularitzar 700.000 estrangers el 2005, proposa abonat el conjunt dels subsidis als aturats estrangers a canvi que torni al país. Aquesta solució radical ja hauria estat acceptada per més de 23.000 persones a l’Estat espanyol. El mateix govern ha engegat també un pla de cohesió social, per tal de lluitar directament contra els factors de l’exclusió. En aquest sentit s’ha afectat un pressupost de dos milions d’euros a les cinc ciutats catalanes on les taxes d’immigració i d’exclusió són les més altes. La vila de Salt, afectada per aquest pla, pretén fer un esforç en l’ensenyament del català, amb una modesta ajuda estatal de 17.000, que finançarà classes adreçades a 1.200 alumnes entre aquest mes de febrer i el proper mes de juny. Al mateix temps, més de 80 analfabets allarguen les llistes d’espera del Centre de Formació per a Adults de Salt.