L’inesgotable ambient de les celebracions vinculades a la Retirada, que resumeix l’arribada de republicans de ciutadania al territori sota administració francesa, el 1939, ha comportat un acte a Argelers de la marenda, el 29 de setembre. Malgrat la pluja, el cementiri de la vila costanera ha acollit una jornada d’homenatge “a les víctimes de la Història”, segons els promotors dels premis LiberPress de Girona. Amb aixopluc de la Diputació de Girona, aquesta iniciativa anual inclou una categoria “memorial”, dedicada enguany a 70 nins i nines menors de 10 anys, republicans catalans i espanyols, jueus i gitanos, que van trobar la mort al camp de concentració d’Argelers. Cap a aquesta zona van afluir 100.000 persones arran de la Guerra civil espanyola, acabada el 1939, ja que aqueixes poblacions considerades indesitjables preocupaven el govern d’esquerra del radical Edouard Daladier.
Curiositat històrica
Aquesta seqüència contra l’oblit ha reunit el batlle i diputat d’Argelers, Pierre Aylagas, el president de LiberPress, Carles Mc Cragh, el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy i càtedràtic de pedagogia Salomó Marquès, de la Universitat de Girona. Aqueixos participants han insistit per recordar la necessitat d’abordar el futur sense ignorar el passat, tot demostrant un retorn, des de fa uns anys, de la temàtica vinculada a les repercussions del conflicte espanyol a la Catalunya del Nord. Concretament, la Retirada va sorgir el febrer de 1939, només 6 mesos abans de l’obertura de la Segona Guerra mundial. La irrupció d’aquests dos episodis en un mateix territori perifèric, produint un profund xoc dels contextos, forma la principal curiositat històrica del segle XX a a la Catalunya del Nord.
