L’artista Jordi Barre ha mort aquest dimecres a la nit cap a les 20:00 a la seua casa de Pontellà, al Rosselló, envoltat per la seua família. Malalt des de feia diversos mesos, el cantant admirat per la gran majoria dels Catalans del nord, de mare catalana i de pare occità, havia nascut a Argelers el 1920. La seua llargíssima carrera, que es va iniciar a Perpinyà durant els anys 1930, s’havia adaptat a tots els períodes, dels espectacles de “revistes” amb seqüències de ball, música i humor, fins a petites actuacions en pobles, tot sovint de franc. Nascut com a “Georges Barre”, el cantant havia entrat el 1933 com a obrer al diari L’Indépendant de Perpinyà, tot perfeccionant el seu acostament als escenaris.
Iniciat al violí des de l’edat de 4 anys amb un instrument de ferro que li va regalar son pare, va aprendre successivament violoncel, claquetes, dansa, i posteriorment cançó, abans de fer ballar desenes de milers de nord-catalans, amb una fórmula d’orquestra de ball, entre altres al costat del contrabaixista Armand Samsó. Després de més de 30 trenta anys passats a la direcció d’aqueixos conjunts, l’encontre de Georges Barre amb el sud-català Esteve Albert va revelar a l’artista la seua pròpia identitat catalana. D’aquesta manera, Barre es va poder inventar una segona vida, a partir del 1963, gravant un primer 45 revolucions en català, «Canta Perpinyà», gràcies al suport de la discogràfica barcelonina Edigsa.
El nom de Jordi Barre, però, s’ha anat imposant a la Catalunya del nord només en la dècada 1980, al mateix temps que la seua personalitat artística s’ha anat esborrant lentament de les memòries sud-catalanes. Autor de més de 200 cançons disponibles en vint discos, i une gires per Anglaterra, Japó i França, Jordi Barre havia pogut actual al mític Olympia de París el 1983, després d’una intensa campanya a favor seu realitzada per l’Associació del Executius Catalans de la capital francesa. Durant la dècada de 2000, Jordi Barre havia gravat duets amb diversos joves cantants nord-catalans, com Cali, Joan-Llorenç Solé i R-Can, després d’haver alimentat el repertori clàssic de la cançó nord-catalana.
Tanmateix, les seues millors cançons van ser gravades anteriorment. Aquestes són “Toquen les hores” i el monument “Tant com me quedarà”, amb lletra del poeta Joan Cayrol, “Crec”, amb text de Joan Amade, popularitzades durant els anys 1980, abans de “Amb la força de l’amor”, escrita en la dècada de 1990 per Joan Tocabens. Aqueixos temes reflecteixen un desig d’evocar els patiments i les alegries del nostre temps, a través de la joventut eterna d’aquest gran home polifacètic, juganera a la vida privada i alta emocional a l’escenari. El seu repertori forma part per sempre de la cultura catalana del segle XX.
Funeral aquest dissabte
El funeral de Jordi Barre se celebrarà aquest dissabte a partir de les 9:30 a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà. Anticipant la multitud de gent present, l’ajuntament i el Bisbat de Perpinyà-Elna preveu sonoritzar aquest moment històric al pla de la mateixa catedral, on els admiradors de l’artista, tant els qui han conegut “Georges”, com els altres, que coneixien més en “Jordi”, seran presents. Una capella ardent s’obrirà aquest divendres de 10h a 19h a la capella de la Funeraria, propera del Campo Santo, on es trobarà un registre de condol. A més a més, la senyera present a dalt de Castellet ha estat posada a mig pal aquest dijous al matí.
