Mentre que les obres de construcció de la variant de Joncet, a la comarca del Conflent, han començat l’abril de 2013, el municipi d’Estagell necessita paciència per a la seva circumval·lació. Aquest projecte portat pel Consell general de la Catalunya del Nord, amb el control de la prefectura, va ser objecte al març de 2013 d’una concertació pública seguida per una enquesta pública. A la Carretera Departemental 117, antigament “carretera de Foix” que garanteix l’enllaç Perpinyà-Tolosa de Llenguadoc, Estagell és travessada quotidianament per 9.500 vehicles, entre els quals hi ha 350 camions. Generalment, els tràilers fan servir aquest eix per evitar els peatges de l’autopista, però l’alta temporada turística, amb l’atractiu dels castells càtars, propicia embussos i el pitjor es produeix quan dos camions-remolcs es creuen a l’avinguda principal. Aquesta situació testificada per vídeo-aficionat fa sofrir al municipi, a l’idèntic de Serdinyà i Oleta, una sobrefreqüentació de carretera. De vegades, uns embussos de més d’un quart d’hora degraden el benestar dels veïns del carrer principal. Aquesta situació excedeix l’associació estagellenca “per a la desviació i la defensa dels veïns de la RD 117”, que actua des de 2008 per accelerar els tràmits administratius necessaris a la variant. A la primera línia, un habitant el llindar de la porta del qual s’ha convertit en una ronda urbana, envia un missatge explícit: “Desviació, de pressa, estem rebentant”.
Els efectes positius i negatius d’una desviació
Per a Estagell s’han engegat la mecànica administrativa, però s’observen lentituds. Un estudi d’impacte realitzat pel Consell general va precedir, el setembre de 2013, una Declaració d’Utilitat Pública pronunciada per la prefectura de la Catalunya del Nord. La futura carretera, a 2 X 1 via, exigirà un pont per passar per damunt del riu costaner de l’Aglí i alliberarà la circulació en el municipi nordista de l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània. Però els comerciants s’inquieten amb raó, atès que a Estagell, com a Illa o Sant Feliu d’Avall des dels anys 1990, així com Elna des del decenni precedent o al Voló des de 2010, una desviació és un trastorn, en un aïllament relatiu. Part del municipi parteix l’infern viscut a Serdinyà i Oleta, on la majoria dels comerços han tancat malgrat la multiplicació dels fluxos viaris. Ja és lluny el temps en què la circulació, menys intensa, era una oportunitat.
