El gener últim, el Journal du Dimanche posava els peus a la galleda sociopolítica de Perpinyà. El barri Sant Jaume era titllat de «gueto» pel rotatiu parisenc, que va produir una constatació amarga i implacable, sumant els mapes de les Zones de Seguretat Prioritària (ZSP), de renovació urbana i d’escoles que acullen mainada amb dificultats. Una nova mirada és donada per les estadístiques dels ingressos medians, publicades l’abril per l’institut estatal Insee. Aquestes xifres posicionen Sant Jaume com a barri més pobre de l’estat francès, amb 2.124 euros per habitant anualment, un rècord estatal. Els barris veïns de La Real i Saant Mateu presenten 5.917 euros i 6.621 euros, però el barri del Vernet Baix només presenta 2.937 euros.
177 euros mensuals a Sant Jaume, 189 a Bolívia
Mentre el 2013 Perpinyà es classificava com 138a ciutat de l’estat francès d’un total de 150 segons els ingressos per càpita, Sant Jaume confirma una tendència pesada, amb uns ingressos medians mensuals de 177 euros. Amb totes les precaucions necessàries en matèria de comparacions, les xifres Unicef de 2012 són torbadores. En concret, el salari mitjà per habitant arriba a l’equivalent de 165 euros a Bolívia, 189 euros a la República del Congo i 219 euros al Marroc. Segons la definició de l’Insee, el salari medià és diferent del salari mitjà, que és la mitjana dels salaris d’una població. Constitueix el punt d’equilibri a partir del qual la meitat dels assalariats guanya menys i l’altra meitat guanya més.
