La Clau
Eliminat el projecte de privació de la nacionalitat proposat pel diputat de Mach

La privació de la nacionalitat francesa reservada als assassins dels policies, suggerit per Daniel Mach, diputat i batlle de Pollestres, afiliat a la UMP, ha estat abandonat aquest dimarts. Aquesta idea, coneguda com una mesura important i polèmic, ha estat eliminada pel poder executiu i part de la UMP, en la segona lectura del projecte de llei sobre immigració. La privació de la nacionalitat, que va commoure, des de l’inici, determinades esferes de la UMP, sobretot els seus components de centre, va ser discutida en un cara a cara entre Daniel Mach i Nicolas Sarkozy, al passat mes de setembre. La llei d’immigració, inicialment anomenada “Llei Besson”, pretén adaptar la República Francesa als nous reptes de la seguretat, en un context marcat per la progressió del Front Nacional en l’opinió. El diputat català, que esperava veure disminuir la tolerància de l’Estat cap als delinqüents d’origen estranger, s’ha doncs de conformar amb les exigències d’una situació delicada, davant l’amenaça d’una divisió de la majoria a l’Assemblea Nacional.

En la cronologia dels fets, la pèrdua de la nacionalitat francesa va ser àmpliament publicitada durant el “Discurs de Grenoble”, a càrrec de Nicolas Sarkozy, el juliol de 2010. El President francès també va suggerir que l’obtenció de la ciutadania a l’edat de 18 anys per als delinqüents juvenils no continués sent automàtica. La mesura havia de privar les persones d’origen estranger que van assolir la nacionalitat francesa fa menys de 10 anys, tot sent culpables de delictes contra les persones en l’autoritat de l’Estat. Quan manquen 14 mesos de les perilloses eleccions presidencials de 2012, la validació d’aquest apartat de la futura llei hauria pogut ser fundadora per al centrisme francès, actualment desunit, aglutinant l’oposició interna de la UMP. El president del Partit Radical, Jean-Louis Borloo, el del Nou Centre, Hervé Morin, així com el propi vice-president del grup de la UMP a l’Assemblea estatal, Juan Leonetti, molt oposats a la privació, tenen per tant aturat el projecte d’unió ideològica.

Comparteix

Icona de pantalla completa