La llengua catalana s’ha pogut sentir per primera vegada en la història democràtica de l’Estat espanyol, aquest dimarts, al Senat de Madrid. La cambra ha pogut escoltar una moció sobre el tema educatiu presentada pels senador Ramon Aleu, membre de l’Entesa Catalana de Progrés, bàsicament socialista. El català, llengua cooficial d’Espanya, no s’havia utilitzat mai en debats de control del Govern, en aquest cas liderat per José Luis Rodríguez Zapatero, ni en debats d’iniciatives legislatives. Aquesta presència del català ha estat feta possible gràcies a una reforma del reglament, aprovada el 2010, amb el suport de tots els grups polítics, llevat del Partido Popular (PP), que pertany a la dreta conservadora espanyola, i la Unión del Pueblo Navarro (UPN). Aquesta mesura ha estat criticada pels seus opositors, en motiu del seu cost, de gairebé 12.000 euros afectats a la traducció simultània en cada sessió, mentre que els seus usuaris defensen un “dret que no té preu”. Tot i això, la intervenció del càrrec electe català ha rebut aplaudiments, no només per part dels elegits catalans. En els estrats de l’Estat espanyol, el català i les altres llengües oficials d’Espanya, com són també el basc i el gallec, només s’utilitzaven en la comissió de comunitats autònomes. Moment després d’aquest acte històric, el president del PP, Mariano Rajoy, ha rebutjat l’ús de les llengües cooficials en el ple del Senat, tot i el seu funcionament ara concretat, justificant “Això en un país normal no es produeix”. El català també ha estat emprat pel senador Pere Torres, de les Iles Balears, i Ramon Alturo, de la formació política majoritària a Catalunya, Convergència i Unió.
