El caldo demogràfic natural de Catalunya del Nord es va deteriorant des de fa cinc anys, segons les observacions proporcionades pel l’INSEE el 29 de juny. El nombre de “naixences i defuncions domiciliades” del 2009 al 2018, a partir de les estadístiques d’estat civil dels municipis del territori de l’1 de gener del 2019, revela una distància creixent entre el nombre de persones que entren i surten a la vida. El 2009, el territori va registrar 4.911 morts per 4.837 naixences, una diferència de 74 individus. A partir del 2010, aquesta distància va ascendir a 193, després a 305 el 2012, 796 el 2015, 1.270 el 2017 i 1.548 el 2018. Aquesta última xifra correspon a 5.890 morts domiciliades, per 4.342 naixences domiciliades.
… Però la població creix de 0,7% cada any
Aquestes xifres revelen una demografia natural amb dèficit, perquè el nombre de morts supera clarament el de naixements. No obstant això, el creixement demogràfic de Catalunya del Nord va assolir el 0,9% anual entre el 2009 i el 2014, amb una mitjana de 4.090 habitants anuals. A causa del particular avantatge de la migració, aquesta taxa és gairebé el doble del conjunt de França. Durant la seqüència 2012-2017, es va registrar una mitjana anual de 3.000 habitants, un augment del 0,7%, a causa del saldo natural negatiu. El creixement “es concentra a la zona urbana de Perpinyà que abasta tota la plana del Rosselló i en la qual resideixen dos terços de la població del departament”, observa l’INSEE. Les comarques de Perpinyà compten amb 474.452 habitants al darrer cens, vigent l’1 de gener de 2020.
