El Parlament de Catalunya, a Barcelona, ha aprovat el 23 de gener una declaració de sobirania, amb caràcter històric. En el marc d’un procés cap a la independència guiat pel president del govern autònom català, Artur Mas, el partit d’aquest, Convergència i Unió (CiU), ha aprofitat el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya – Els Verds (ICV), i, parcialment, de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). En total, 85 diputats d’un total de 135 han validat un text que estipula el “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” del poble de Catalunya, per “raons de legitimitat democràtica”. Aquesta etapa, que en precedeix altres en “tots els marcs legals”, obre oficialment un procés d’autodeterminació catalana iniciat el 2010 a través d’una manifestació popular que va reunir 1,1 milió de persones a Barcelona, abans d’un altre esdeveniment obertament independentista, el 2012, amb la presència d’1,5 milió de manifestants. Però la viabilitat democràtica del procés és condicionada per la seva compatibilitat amb la Constitució espanyola, propera de zero.
Un model parlamentari anticipat sobre el “model anglès”
Sota la mirada de l’opinió europea, aquest vot sobre el “dret a decidir”, segons la terminologia sud-catalana, s’ha il·lustrat pel “no” del Partit Socialista de Catalunya, tanmateix temperat per un rebuig de votació manifestat per 5 dels seus diputats, contraris a la línia del seu partit. Sense sorpresa, el molt dretà Partido Popular i el partit “Ciutadans”, que convé acostar a la moguda “chevènementiste” francesa, s’han pronunciat també en contra. El text, que es fonamenta en la defensa del “parlamentarisme”, català, que existeix des de l’Edat Mitjana després d’haver anticipat des de 1214 el “model anglès”, també promou el dret de Catalunya a “autogovernar-se”, després de diversos decennis de renovació democràtica consecutius del règim franquista. La seva adopció precedeix l’organització de diverses altres etapes, entre les quals ha de constar una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya.
