Arran de la declaració del president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, inclosa en la seva felicitació de l’any nou a la premsa i editada pels diaris El Punt Avui i L’Indépendant de l’1 de febrer de 2012, el cercle de reflexió que presideixo reacciona. A tall de memòria, recordaré que el Sr. Bourquin considera « un error estratègic i polític » el fet de « deixar creure que un món millor és possible per als Pirineus Orientals girant-se cap al sud i Espanya ». A l’hora d’Europa, de l’euro i de l’esborrament de les fronteres interiors de la Unió, excloure el marc econòmic actual i futur palesa un error d’apreciació. Enfront de la negació del Rosselló real, cada vegada més penetrat per la Catalunya del Sud a través de centenars d’empreses i volums creixents de productes industrials, s’imposa considerar, analitzar i acompanyar els nous fenòmens. Després de deu anys d’euro, convé ocupar l’espai transfronterer, per no acabar en la marginalitat. Caldrà recordar que la història econòmica de la Catalunya del Nord, íntimament vinculada als fluxos econòmics que pugen del sud? Els grans encerts europeus del territori són fruit d’aquest eix, des de la indústria xocolatera vinguda directament de Barcelona, amb l’empresa CEMOI com a exemple d’èxit actual, fins a la indústria paperera vinguda de València, transformada en l’actual Republic Technology, passant per Mercat Internacional de Sant Carles, majoritàriament proveït per productes espanyols… Continueu llegint
