La multiplicació de les monedes locals a Europa, simbolitzada per la divisa “fiorito” de Filettino, poble secessionista italià de 600 habitants, contempla la Catalunya del Nord. A l’estat francès ja circula una trentena d’aquestes modes de pagament, entre els quals el “sol violette” de Tolosa de Llenguadoc o la “cassole” a de Castellnaudauri, mentre existeixen 25 altres monedes paral·leles a la Catalunya del Sud. L’associació “Permacultura i transició al País Català“, que predica l’agroecologia i defensa una “vida local sostenible i resilient”, creu en una alternativa a l’euro al territori. Amb la benevolència del Consell general nord-català, aquesta entitat adepta d’una relocalització de l’economia de cara a la mundialització presentarà la “manera de crear una moneda local” el 7 de març a l’Hotel del Departament i el 19 de març a la Universitat de Perpignan, abans d’iniciar-ne el procés.
Els Joves de la UMP denuncien la competència xinesa
Les monedes locals, per naturalesa vàlides en territoris reduïts, apunten a “mantenir la riquesa allà on s’ha produït” i a “crear vincles entre la producció, la transformació, la distribució i el consum”, segons l’associació promotora a Perpinyà. Aquest principi topa amb les pròpies limitacions a la Catalunya del Nord, on la lògica dels circuits curts, o quilòmetre zero, generalment associada a l’agricultura, també és problemàtica quan aborda l’àmbit. Per coincidència, el 14 de febrer, els Joves de la UMP nord-catalans fustigaven el Consell General del territori, que regala un ratolí d’ordinador il·lustrat amb el seu logotip, fabricat a la Xina. L’origen d’aquest artefacte publicitari feia ressaltar a la joventut de dreta majoritària: “el Consell general (…) no us dóna suport, recolza la producció Xinesa”!.
A la Catalunya del Nord, el km 0 industrial és sud-català
Enfront de la Xina, l’esquema de quilòmetre zero i l’absència d’indústries especialitzades en la fabricació de ratolins a la Catalunya del Nord incitarien a sol·licitar la molt propera regió sud-catalana d’Olot, llevat d’una preferència francesa. En efecte, la proximitat de la Catalunya del Sud, aclarida per la Unió Europea, genera a Perpinyà una penetració de l’agroalimentari, dels plàstics o dels materials de construcció sud-catalans. A terminis són alludits la petroquímica, l’enginyeria turística, les cerveses o la Coca-Cola de Barcelona, ja que el kilòmetre zero industrial al Rosselló és materialment sud-català. En aquest sentit, aquestes postures associatives i polítiques entren en un joc nou, al qual participen el president de la Regió Languedoc-Roussillon, Christian Bourquin, i el Front Nacional, que comparteixen un temor de Barcelona.
