Amb quatre mesos d’anticipació respecte a la data prevista inicialment, el conjunt dels territoris de l’estat espanyol elegiran un nou Parlament, les “Cortes”, el 20 de novembre. Aquesta anticipació electoral ha estat escollida pel primer ministre, José Luis Rodriguez Zapatero, per fer front a les inestabilitats suscitades per la precarietat política del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), de cara al Partido Popular (PP). Aquest dilluns, Zapatero ha dissolt el Parlament, en previsió de les eleccions legislatives del 20 de novembre, en les quals el PP, que va abandonar el poder central espanyol el 2004, podria obtenir la majoria absoluta, o sigui el 46% dels sufragis, mentre que el PSOA assoliria un 31,4%, segons una enquesta publicada aquest mateix dilluns a Barcelona pel diari El Periódico de Catalunya, considerat socialista. El partit de l’exprimer ministre José María Aznar totalitzaria així entre 185 i 189 escols, després de tenir-ne 152 en l’actualitat, mentre que el PSOE, amb 121 electes contra 169 fins avui, aconseguiria el pitjor resultat de la seua història.
Aquestes eleccions, dites “generals” a Espanya, no constitueixen un límit per a José Luis Rodríguez Zapatero, que ha destacat, minuts després de la dissolució, que la crisi econòmica es resoldrà “més aviat que tard”. Les dificultats invencibles amb les quals es troba el seu executiu justifiquen una oposició creixent, malgrat l’impuls de mesures, procedents de l’esquerra espanyol, que la dreta francesa no s’atriveria a suggerir. La jubilació als 67 anys, o la possibilitat oferta als empresaris de flexibilitzar l’ocupació, formen part d’un llistat llarg de mesures, que es van iniciar el 2010 amb una baixada de 5% del salari de tots els funcionaris de l’Estat.
