El nou president de Catalunya, Artur Mas, intronitzat aquest dilluns a les 12 del migdia a Barcelona,
ha enviat una forta senyal al territori, manllevant una figura socialista. Mas, la coalició del qual, Convergència i Unió, “progressista i liberal”, de centre-dreta, va guanyar les eleccions del 28 de novembre, ha seleccionat l’editor i historiador Ferran Mascarell entre els seus consellers. Aquest principal adversari intern del batlle socialista de Barcelona Jordi Hereu té 59 anys, i ja va ocupar el mateix càrrec fins el 2006, durant la mandatura del president socialista Pasqual Maragall. Comprometent-se a treballar al costat de Mas, com Jack Lang, Bernard Kouchner o Eric Besson al costat de Nicolas Sarkozy, Ferran Mascarell situa Catalunya a l’avantguarda de l’obertura política a l’Estat espanyol, seguint l’exemple francès. Segons la voluntat del nou president, aquesta obertura posiciona també Catalunya més enllà d’una senzilla regió, en l’habitual ambigüitat que li ofereix espectes de quasiestat. De fet, en la seua campanya electoral, Artur Mas ha anunciat a bastament la intenció d’establir un “govern dels millors”, ara encarnat per l’arribada d’un talent del bàndol advers.
La instal·lació del nou govern de Catalunya, prevista dimecres, ha estat precedida per la presa de càrrec de Mas, davant de 700 personalitats catalanes, espanyoles i internacionals, entre les quals una representació diplomàtica. La cerimònia, amb protocol mil·limetrat, també ha comptat amb la presència de l’expresident socialista José Montilla, derrotat en les últimes eleccions, que ha assegurat el traspàs de poder de la institució. En un desig de continuïtat, el president Mas ha iniciat la seua primera intervenció com a nou número 1, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, expressant la vonuntat de “Servir els 7,5 milions de catalans”. També ha confessat tenir consciència d’arribar al cim del poder territorial en un període de “Problemes”, sobretot econòmics, i l’esperança de continuar sent un constructor de la “nació catalana”, per a la qual ha reivindicat el menester de “plenitud”, és a dir d’independència, segons la seua opinió, perquè “la vida dels pobles i les nacions es mesuren en mil·lennis”. La presidència d’Artur Mas, prevista per a una durada de 4 anys, podria ser decisiu en matèria d’evolució institucional, del qual el qualificatiu de “país” no ha abandonat mai en el llenguatge comú.
