Les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el desembre de 2010, seran un tombant polític major a la Catalogne del sud, amb conseqüències a la del nord, a conseqüència del desenvolupament exponencial de les polítiques transfrontereres. Les enquestes crediten ja una empenta del centre-dreta català CiU, ja actualment primer grup parlamentari, que tot i l’èxit podria no assolir majoria absoluta. En aqueix context, l’aliança tripartida d’esquerra entre PSC (partit associat al PSOE espanyol), ERC (Esquerra sobiranista catalana) i ICV (Verds catalans) podria tornar al poder, fins i tot si unes tensions demostren el contrari. L’altre guió possible seria que CiU, governant sol, es recolzés en les veus del partit de dretes espanyol Partido Popular, que pesa a penes 10% a les urnes sud-catalanes, un resultat que, fins i tot associat als 30% del PSC, no donaria l’abast per formar un govern proespanyol, com al País Basc el 2009. La dobla lògica entre el color polític i el nacionalisme, pròpia de Catalunya, podria general una aliança nacionalista catalana ERC-CiU, o bé la «sociovergència», aliança dels dos partits majoritaris PSC i CiU, aplegats sobre al voltant d’una autonomia raonada.
