El candidat del Front Nacional a les eleccions municipals de Perpinyà, Louis Aliot, s’expressa aquest 17 de gener a l’Agència France Presse (AFP), que imagina la capital nord-catalana com la “més gran ciutat Front Nacional de França”. El vicepresident del partit declara “El meu repte, és liderar la primera volta” i lloa un evident avantatge de notorietat, que resumeix esmentant “dimensió estatal que no tenen els altres candidats”. Com a rèplica, l’emissora líder RTL reprodueix la nota de AFP però la titula “Municipals 2014 a Perpinyà : el FN podria guanyar“, mentre que la cadena M6 interroga: “Municipals: Perpinyà, primera ciutat frontista el 2014” ?, un titular que també escull el diari Direct Matin. Aquestes precioses citacions, afegides a innombrables entrevista televisades, manifesten el desequilibri estructural entre el candidat Aliot i els altres. Imaginar que aquests omplin els titulars de la premsa estatal o tinguin presència als platós de televisió parisencs seria estrambòtic, tenint en compte la seva simple audiència territorial, però l’afirmació del beneficiari únic sobre la “dimensió estatal” indueix, sumant-hi feina de terreny, que li seria possible ser candidat a qualsevol ciutat de l’estat francès.
D’aquesta manera, l’exercici parisenc és finament dominat per Louis Aliot, ja que es tracta d’abolir les distàncies, expressant-se des de la capital francesa per adreçar-se, entre altres, als de Perpinyà. Aquesta posició, feta servir nper Georges Frêche a les vigílies de les eleccions regionals del 2010, planteja la pregunta inextricable del temps de paraula, en un context de centralització mediàtica constitutiu de l’excepció francesa.
