El president de la Regió Llenguadoc-Rosselló i senador socialista Christian Bourquin ha mort aquest dilluns 25 d’agost de 2014 a la nit, a l’edat de 59 anys. En un comunicat transmès dimarts 26 d’agost a les 13h06, la Regió destaca que l’electe ha mort “al matí a l’hospital Saint-Eloi de Montpeller arran de les conseqüències d’un càncer del ronyó. Havia ingressar al Centre Hospitalari Universitari diumenge a vespre”. Les seves exèquies es desenvoluparan aquest divendres 29 agost en el seu municipi de Millars, mentre que un espai de recolliment és d’ara endavant obert aquest 26 d’agost a partir de les les 17 hores a l’Hotel de Regió, a Montpeller. Malalt des de feia diversos anys, l’antic president del Consell general de la Catalunya del Nord havia oficialitzat la seva situació el març 2011. Successor de Georges Frêche a la presidència de la regió Llenguadoc-Rosselló, l’octubre de 2010, Christian Bourquin havia iniciat la seva vida electiva al consistori de Perpinyà, de 1993 a 1995, abans de conquerir l’ajuntament de Millars, abans d’endur-se la presidència del Consell general, el 1998. Aquest episodi va precedir un domini de les xarxes socialistes del territori, i la marginació de determinades personalitats, com els antics diputats Henri Sicre i Jean Codognès. Aquesta estratègia va permetre instaurar una nova arquitectura política, consagrada per una important potenciació de la imatge del Consell general. L’últim combat de Christian Bourquin haurà estat la defensa de la Regió Llenguadoc-Rosselló com a entitat administrativa, contra la voluntat del govern. La seva interinitat a la Regió és assegurat per Robert Navarro, primer vicepresident, abans de l’elecció interna d’un successor, en un termini d’un mes en el moment d’una sessió extraordinària.
Una vida exclusivament política
Christian Bourquin, personalitat de la frontissa dels dos segles a la Catalunya del Nord, havia estat format des de 1973 a l’Escola nacional superior d’arts i indústries d’Estrasburg. Diplomat en enginyeria topogràfica el 1976, s’havia adherit llavors al Partit socialista i s’havia casat amb Damienne Beffara, filla de François Beffara, alcalde i conseller general socialista de Millars. Becari de l’Ajuntament de Montpeller el 1977, posteriorment executiu territorial, havia estat àmpliament afaiçonat per Georges Frêche. Convertit en el primer secretari de la federació socialista de la Catalunya del Nord el 1992, era, fins a la seva defunció, secretari de la secció perpinyanenca del partit de François Hollande. Candidat a les eleccions legislatives de 1993 a la 2a circumscripció del territori, que reagrupa part de Perpinyà, el Conflent, Cerdanya i Capcir, s’havia emportat el 1994 l’escó de conseller general del cantó de Millars, abans de prendre l’ajuntament de la ciutat centre, amb un 82% dels vots. Escollit diputat de la 2a circumscripció el 1997, contra l’UDF François Calvet, actual president departamental de la UMP, havia deixat l’ajuntament de Millas el 2001, en benefici de la seva esposa. Perdent l’any següent el seu escó de diputat de cara a François Calvet, s’havia fet primer vicepresident del consell regional del Llenguadoc-Rosselló el 2004, des de la primera elecció de Georges Frêche. Reconegut com a tossut i exigent, de vegades verbalment agressiu, Christian Bourquin no deixava indiferents els seus admiradors ni els seus opositors. Admirador de Jean Jaurès i de François Mitterrand, republicà convençut, aquest personatge fos en la política havia inscrit la seva divisa en el seu bastó de marxa “Català abans de tot, francès per sobre de tot”. Nascut el 7 d’octubre de 1954 a Sant Feliu d’Amunt, fill de pagesos, Christian Bourquin havia ocupat també el lloc d’enginyer al servei urbanisme de la Vila de Montpeller el 1979 abans de ser encarregat de la gestió de l’esport, de les escoles, de la infantesa i de la joventut a la mateixa ciutat de 1982 a 1989. El 1989, havia estat promogut director departamental de l’Oficina d’ordenació i construcció (Opac) de la Catalunya del Nord, un càrrec que va mantenir fins a 1994. El 2011, havia estat escollit senador de la Catalunya del Nord.
Reaccions:
El President de la República, François Hollande, recupera els elements biogràfics oficials de Christian Bourquin per descriure un “fill d’agricultors catalans, titular d’un diploma d’enginyer (…) Defensor apassionat del seu territori“. Subratlla un “valor que força l’admiració”.
Jacques Cresta, diputat socialista de la Catalunya del Nord, un dels representants més fidels del difunt, destaca la “desaparició d’un gran home (…) que ha continuat sent digne i combatiu fins al final“. El candidat derrotat de les últimes eleccions municipals de Perpinyà perd un “camarada”, qui “ha portat molt al nostre territori, al seu País Català, a la nostra regió”. Afegeix : “La seva obra haurà estat immensa i sempre dictada per la defensa|prohibició de l’interès general”.
René Bidal, prefecte de la Catalunya del Nord: “Tindria sens dubte l’honor, si la seva família ho accepta, d’anomenar l’home més íntim que he descobert més enllà de la personalitat emblemàtica política departamental que Christian Bourquin va ser per als Pirineus Orientals, notable de la seva empremta indeleble les ribes, la muntanya i el cor d’aquesta bonica Catalunya francesa i de tots els catalans que va abraçar sense retenció i sense distinció durant tota la seva vida”.
Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà i president de Perpinyà Mediterrània : “Aquelles i aquells que s’hi van acostar, el van enfrontar o acompanyar, recordaran un electe de la República que es movia, que provocava, que no deixava cap dels seus interlocutors insensible (…) Christian Bourquin era un rebel en política”.
