El joc es presenta de manera complicada hores després de les eleccions de Catalunya, que s’han desensolupat diumenge 27 de setembre. La suma dels diputats independentistes representa 72 escons, 62 per a la llista unitària «Junts Pel Sí», integrada pel president sortintArtur Mas, afegits als 10 escons de la formació d’extrema esquerra Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Ara bé, aquest dilluns 28 setembre, el futur diputat Antonio Baños, representant d’aquesta oferta radical, ha significat que ell i els seus no investirien Mas. El líder més visible del moviment sobiranista desenvolupat des de 2012 rep no obstant el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que convida la CUP a participar a una governança compartida. Aqueix esquema seria coherent si es tractés de seguir el full de ruta per a la independència, però les divergències són notòries entre el «Syriza» català i Artur Mas, lligat al centre i al centre-dreta liberals. El seu propi partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) demana «generositat» i «responsabilitat» a la CUP.
La desaparició del la veu| d’Artur Mas, en un camp polític i mediàtic on representa un símbol identificat a nivell internacional, seria un hàndicap per al procés en curs. CDC és en efecte la primera força independentista de Catalunya i «Junts pel Sí» s’ha compromès, en la campanya electoral, a presentar Mas a la seva pròpia successió, per a reblar el clau estratègic cap a la creació d’un Estat.
