L’enquesta d’opinió publicada divendres 18 de febrer per l’Institut IFOP és apta per reforçar l’estat de febre del Reagrupament Nacional (RN), perquè el seu competidor de l’interior, Eric Zemmour, candidat del partit “Reconquesta”, assoleix 16,5% de les intencions de vot, enfront del 16 % per a Marine Le Pen i 15% per a Valérie Pécresse. El president de la República, Emmanuel Macron, s’avalua a 25% en aqueix estudi, la lliçó principal del qual és que el candidat Zemmour esdevé qualificable per a la segona volta. Aquest presagi, que queda per confirmar en les properes onades d’enquestes, implica un trasllat de veus de l’extrema dreta al zemmourisme, la resta de vots del qual sembla que han de provenir de la dreta dura, d’identitaris sense vincles concrets o fins i tot de votants dels Republicans (LR) que volen evitar una institució política en desordre.
El “funcionament d’una secta”
La filtració de personalitats, membres o familiars, debilita i perjudica la imatge de RN. “És més el funcionament d’una secta que no pas d’un partit madur”, descriu el desertor Nicolas Bay sobre les declaracions invariablement acerbes de Marine Le Pen i Louis Aliot (batlle de Perpinyà) cap a tots els titulars. Aquesta declaració feta el 17 de febrer a RMC-BFMTV posa de manifest la gran crisi de la formació nascuda fa 50 anys. La promesa d’Éric Zemmour de nomenar Marion Maréchal com a primera ministra, en cas de victòria, és un senyal fort adreçat a la fortalesa de l’RN, encara que la néta del fundador i la neboda de la candidata encara no hagi declarat el seu suport a ningú.
El possible col·lapse de l’escenari Aliot
A Perpinyà, la lectura dels fets actuals és singular, perquè la presa de la vila per Louis Aliot, a les eleccions municipals del 2020, és fruit d’un càlcul basat en el potencial de l’extrema dreta mesurat al 25% ja a les municipals de 1989. Aqueix èxit és també, o potser sobretot, fruit d’una rebuig del “sistema Alduy”, desenvolupat per l’antic alcalde Paul Alduy, reproduït pels seus successors Jean-Paul Alduy i Jean-Marc Pujol. L’actual batlle, la presència del qual al Rosselló és estratègica, podria veure com s’escapava el terreny sota els seus peus perquè l’RN considera Perpinyà com un aparador, la baula d’una cadena de credibilitat de l’extrema dreta de cara a les eleccions presidencials. Més que un fracàs, el descens de Marine Le Pen, que comportaria un nou traspàs a favor de la Reconquesta durant les eleccions legislatives de juny, il·lustraria la recomposició i l’ampliació de les bases ultradretanes, en detriment de la RN. L’innegable èxit personal de Louis Aliot a Perpinyà esdevindria absurd.
La Reconquesta esdevé el primer partit a Catalunya del Nord
En el bàndol de Reconquesta, les afiliacions (de 10 a 100 euros) avancen a un ritme fulgurant, gràcies a les facilitats d’Internet. Aquest fenomen en un sol clic, que va fer l’èxit de la República en Marxa d’E. Macron el 2017, no deixa de ser fràgil, perquè és semblant a la compra impulsiva en el consum quotidià. No obstant, subratlla que la dinàmica del radicalisme de dreta francès ara pertany a Zemmour, el partit del qual ha superar la fita dels 100.000 militants el 13 de febrer. A Catalunya del Nord, el recompte fet el 16 de febrer ha revelat 1.241 membres inscrits al fitxer. Reconquesta 66 es conbverteix així en el partit capdavanter del territori pel que fa al nombre de militants, sense cap càrrec electe declarat.
Eric Zemmour vol aglutinar el vot útil
Amb la possibilitat d’un sifonament de jaciments electorals que li són favorables, aquell que en té “prou d’aquestes ciutats amb quantitat de botigues halal, carnisseries halal, kebab”, es planteja ara com un aglutinador dels votants de dretes tradicionals i fidels al lepenisme, amb la idea d’encarnar ell mateix el vot útil: “Hem d’ajuntar-nos, hem de fer pinya, hem d’unificar”, declara l’experiodista, que ha escoltat i endevinat preciosos secrets de candidatures i estratègies durant les seves múltiples entrevistes realitzades amb centenars de personalitats polítiques de primer nivell.
