El periodista montpellerenc Jacques Molénat firma a les edicions Chabot du Lez el llibre de 300 pàgines «Notables, petorbadors i estafadors», amb 54 retrats de personalitats polítiques de la futura exregió Llenguadoc-Rosselló. El prefaci del periodista Jean-François Kahn dóna el to. El fundador del setmanari Marianne denuncia sense precaucions la «professionalització de la política (…) a costa dels valors i dels principis » i anuncia : «Esquerra, dreta? Bufa! La lectura d’aquest llibre fa esclatar aquesta artificial bipolarització». Molénat poua e, ens seus 40 anys de periodisme i empra un estil viril i trapella, més aviat realista, sovint àcid però amb majestat. Reserva la seva evocació més cruel al l’últim president de la regió del Languedoc-Rosselló, Damien Alary, que «no es coneix enemics», insinuació d’una absència de personalitat.
A Bourquin «li va agradar fins a l’excés el poder i la batussa»
En paraules de Molénat, el president regional Georges Frêche, batejat «L’Imperator», va fundar la seva carrera « amb cops de destral» però « la modèstia no era el seu punt fort». Amb 74 anys d’edat, la ploma de l’Express, excol·laborador de Midi Libre, escriu sense filtre per a desxifrar trajectòries i anomenades amb sobrenoms. El batlle del Barcarès, Alain Ferrand, es converteix en «el flibuster» i Christian Bourquin, successor de Frêche a la regió, és « el busca-raons ». A L’expresident del Consell general de Catalunya del Nord «li va agradar fins a l’excés poder i la batussa», segons el periodista, que qüestiona Bruno Delmas, exdirector de gabinet de l’interessat : «Bourquin es va putinitzar. »
Alduy, home d’esquerra aliat a la dreta
Sobre el «florentí» Jean-Paul Alduy, batlle de Perpinyà de 1993 a 2009 i creador de la seva aglomeració, Jacques Molénat descriu un « liberal llibertari flamejant que ha aconseguit molt de temps ensarronar la dreta catalana». L’autor recorda els anys joves d’un fill de batlles marxat a París, que «llegeix Marx i Hegel, s’inicia a les lluites socials, s’aferra a la seva moto per anar a repartir entre els seus camarades els exemplars d’Informacions obreres». Finament informat, fa parlar l’ex-electe: «Al Contrari del clientelisme retret al meu pare, havia fet meva la regla de la imparcialitat. » El retrat d’Alduy per Molénat, el més escorcollat entre les poques personalitats de Catalunya del Nord tractades, resumeix un perfil en un estil simple: «El seu cor és a l’esquerra, el seu compromís al centre, les seves aliances a la dreta».
