En el que seria una paradoxa a França, el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha considerava públicament el 2 d’abril que “Espanya necessita Catalunya per sortir de la crisi”. Aquesta afirmació forma una resposta a les sol·licituds catalanes de flexibilitat de les regles espanyoles aplicades al dèficit públic de Catalunya. Aquestes regles són controlades per la Comissió europea, que es pronunciarà el maig sobre les noves mesures d’austeritat i de fiscalitat espanyoles destinades a reflotar els comptes públics. Una pròrroga a 2015 del resultat d’un 3% de dèficit públic respecte al P.I.B., considerat per a 2014, és possible, però l’any 2013 se saldarà probablement amb un dèficit d’un 6%, de cara a un criteri europeu d’un 4,5%. En aquest context difícil, Montoro, segons qui el 2013 serà l’últim any de la crisi, ha ressaltat que els Espanyols “necessiten Catalunya per sortir-se’n”.
Creixement industrial a Catalunya i decreixement a Espanya
Malgrat una recessió catalana a un 1,2% per a 2012 i un dèficit de 283 milions d’euros el gener de 2012, una recuperació econòmica superior en Catalunya en relació a la resta de l’estat espanyol sembla factible. En efecte, sense efectes sobre l’ocupació laboral, les quatre províncies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, han manifestat un creixement industrial d’un 2% el 2012, contra un decreixement d’un 3,6% per a Espanya, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’altra banda, les exportacions han augmentat d’un 10,7% des de 2011, contra un 4,6% per al conjunt d’Espanya. Conjuminada amb un nivell de vida i preus sensiblement superiors, costos laborals més importants i un sistema educatiu públic menys onerós, la diferència catalana transparenta en la confessió del ministre Montoro. El seu govern s’esforça, a través de l’anunci d’una flexibilitat de les regles pressupostàries, d’aturar el procés català cap a una eventual independència.
