La irrisió, per oposar-se al president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche, és el mètode usat pel partit polític Unitat Catalana, proper del batlle de Perpinyà, Jean-Paul Alduy. Aquest mateix dilluns, els militants per a un estatut territorial específic a la Catalunya del nord impulsaran una singular «Coral antiFrêche», que interpretarà els cants clàssics de les lluites catalanes, entre els quals destacaran L’Estaca i Els Segadors, cada vegada que el president regional es presenti al Sud de Salses. En un comunicat, e modest partit «d’extrem centra», com el qualifica el seu president, Jaume Roure, es declara «acostumat al menyspreu» del president de la regió a la qual no desitja pas « més pertànyer». Les relliscades verbals oficials, convertides en marca de fàbrica de Georges Frêche, assoleixen actualment una desena. La més recent, «quan un és pobre, ha de callar!», pronunciada el 25 de setembre cara a l’assemblea del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, a Montpeller, titllava el paper de l’Estat en el finançament del Museu de la prehistòria de Talteüll. Aquesta enèsima citació forma part d’una autèntica recopilació que inclou els homes negres, els harkis, els catalans, els musulmans i fins i tot els habitants de Perpinyà, tractats d’«esclaus», el maig de 2009.
