El candidat de la federació de centre-dreta Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, gran favorit de les eleccions legislatives catalanes d’aquest diumenge, ha anunciat aquest dijous la voluntat d’assolir de Madrid, a partir de l’any 2012, el mateix estatut fiscal que el que gaudeixen el País Basc del Sud i Navarra, denominat «Concert econòmic». Segons la voluntat del probable nou president, aqueix estatut s’aplicaria a partir del 2013 a Catalunya. Vigent al País Basc des de fa 142 anys, permet a les dues comunitats autònomes d’Euskadi i de Navarra de recaptar i administrar tots els impostos corrents, abans de transferir-ne una part, pactada cada any amb l’Estat Espanyol. Aqust mesura antiga, procedent del carlisme, és reclamada a Catalunya des de 1898. Va ser abandonada en el moment de les negociacions inherents a la transició postfranquista, al final dels anys 1970, en benefici de la generalització de la instrucció pública exclusivament en llengua catalana a partir de l’escola primària.
Segons el candidat Mas, aqueix estatut d’autonomia fiscal ha permès a l’economia basca de comportar-se millor enfront de la crisi econòmica actual. Un canvi com aquest en el nivell d’autogovern sud-català permetria, segons el candidat centrista, «treure Catalunya del cafè per a tots» i « deixart de pagar la gran festa de la resta d’Espanya». L’argument de l’espoliació fiscal d’Espanya en relació amb Catalunya és central en aqueixes eleccions, de cara a una crisi econòmica sense precedent. En aquest mateix sentit, el candidat independentista del partit Solidaritat Catalana i expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, ha desgranat cada dia en els seus spots de campanya, segon per segon, l’import del greuge, que avalua a 60 milions d’euros diaris en detriment de la Catalunya del Sud. La instauració d’aqueix estatut, rotundament rebutjat pel primer ministre Zapatero, aquest mateix dijous a Barcelona, sembla tanmateix ineluctable. En efecte, podria constituir una contrafoc davant dels arguments independentistes, cada vegada més imponents, oficialment encarnats fora de CiU. Aquesta llibertat fiscal catalana, però, constituiria també una forma d’independència econòmica, probablement més forta, pel que fa a l’evolució del món, que una independència política.
