Arran de dos anys d’activitats, el think tanc Opencat, fundat a Perpinyà per repensar la inclusió de la Catalunya del Nord en l’espai europeu, escull posicionar-se en el panorama polític. Aquest cercle de reflexió, que va sumant gradualment nous col·laboradors, és presidit pel fisioterapeuta perpinyanenc Vincent Dumas, de 36 anys d’edat i antic administrador de la revista La Clau. Fins ara eludia el marc polític tradicional, però d’ara endavant aborda obertament el paisatge dels partits, en una anàlisi de les properes evolucions del nord de Catalunya. Segons Opencat, el Rosselló i l’Empordà “deixaran de ser un atzucac” gràcies a l’entrada en funcionament de l’alta velocitat entre Perpinyà i Barcelona. El moviment que això generarà inclourà la Catalunya del Nord “en el flux ibèric cap al cor d’Europa”, segons el cercle, que recorda que la crisi mundial s’ha afegit a una crisi local “vella de 40 anys”. Partidari d’una evolució del marc institucional actual, que desa entre les “eines d’ahir”, Opencat pretén acompanyar, de Perpinyà a Girona i més enllà, fins Barcelona, una “intimitat dels territoris”.
Una nexe polític, més aviat que un partit
Amb aquesta embranzida, el laboratori d’idees, avesat a la interpretació econòmica de les realitats, destaca que els partits polítics sud-catalans de la Catalunya del Nord no tenen “solució” ja que apliquen un “prisma exterior” a “problemàtiques polítiques i administratives particulars”. Considerant que la relació nord-sud “s’ha abandonat a la confusió i l’aproximació”, Opencat es posiciona com a punt de reunió entre la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI) “de Jean-Paul Alduy i Jean-Louis Borloo” i Convergència Democràtica de Catalunya “del Sr. Oriol Pujol”, és a dir la federació que dirigeix el govern de Catalunya, a Barcelona. Aquesta opció “al centre-dreta” és argumentada per un “compromís humanista i social-liberal” considerat comú entre aqueixos dos partits, amb l’objectiu d’“alliberar les forces creatives del món empresarial, per a la cohesió i el benestar social”. No obstant això, Opencat es preserva, “conservant la seva independència i el seu caràcter transnacional”, tot il·lustrant-se com a “nexe entre aquestes dues sensibilitats”.
