La sessió senatorial de dimarts 28 octubre va ser motiu d’un homenatge a Christian Bourquin, president de la regió Llenguadoc-Rosselló, mort el 25 d’agost. En el seu elogi fúnebre, el president Gérard Larcher va destacar un “electe local apassionat”, un “home calorós” i “de conviccions”. Va descriure una “personalitat atractiva, una figura local fora del comú i un col·lega calorós“. La condescendència parisenca i les banalitats d’ús van ser acompanyades de notes biogràfiques ostensiblement pouades a la Viquipèdia. El senador de les Yvelines va recordar que Bourquin havia sabut “ocupar successivament gairebé tots els mandats, municipals, departamentals, regionals i estatals.”
La confessió d’una addicció política
La intervenció de Gérard Larchers, gairebé com una hagiografia, va incloure una citació de Christian Bourquin: “és en el contacte amb la gent que m’ho passi bé i que aprenc (…) ser electe, ser al servei del poble, és la meva única activitat. Doni la meva vida a la política, hi passi quinze hores cada dia i m’hi senti còmode”. Aquesta confessió d’une afecte integral als càrrecs assumits suposa la seva part obscura, ja que indueix l’organització dels mandats com tantes funcions professionals. A continuació, el primer Ministre, Manuel Valls, va evocar un “temperament del rugbyman (…) enèrgic, de vegades contundent, però sempre respectuós amb l’altre”. L’Alta assemblea es va aixecat al final d’aquestes intervencions.
