La CUP (Candidatures d’Unitat Popular), esquerra radical escollida al Parlament de Catalunya, ha celebrat el seu consell polític mensual, aquest dissabte, en un lloc inèdit per a aquesta instància. Una sala li ha estat en efecte deixada, a Perpinyà, pel Partit Comunista francès (PCF). Aquesta reunió era crucial per a l’encadenament polític que arriba a Barcelona, ja que el CUP, independentista, s’oposa a la investidura d’Artur Mas. El futur del president de Catalunya en aquest mateix càrrec depèn de l’esquerra radical, que ha obtingut 10 escons a les eleccions del 27 de setembre. Afegits als 62 de la coalició Junts Pel Sí, confereixen a l’independentisme una majoria absoluta.
Artur Mas, dimoni de l’austeritat
La CUP mai no ha paït les retallades manades per Artur Mas en els pressupostos públics de Catalunya, en els pitjors moments de la crisi. La precarietat és real a Catalunya del Sud, però l’atur va minvant i el P.I.B. progressa notablement. Amb rancúnia, els “cupaires”, membres del partit postmarxista, fan esperar els seus eventuals socis de govern. Les decisions de la reunió de Perpinyà són àmpliament comentades en la premsa sud-catalana i espanyola, ja que la CUP proposa recolzar un diputat de Junts pel Sí, fins i tot directament membre de Concvergence Démocràtica de Catalunya (CDC), el partit de Mas. La condició seria un perfil «de consens, amb llarga trajectòria», segons Benet Salellas, diputat electe de la CUP. Però aquest partit àrbitre donarà suport al procés de «desconnexió» d’Espanya que proposarà Junts pel Sí aquest dilluns 9 de novembre al Parlament de Catalunya. Un conflicte obert ja és previst, ja que el govern i l’Estat espanyol prometen una reacció immediata. Segons la seva intensitat, el conjunt dels independentistes catalans podria posar de costat les seves divergències internes, per soldar un front cap a un objectiu comú.
