Idioma

El Front Nacional de la Catalunya del Nord va passant les seves etapes de creixement per banalitzar-se, presentant a les eleccions departamentals uns candidats sense distincions particulars. S’assembla cada vegada més a les altres formacions, si bé no té encara personalitats destacades. Però és diferent de les altres formacions, ja que la seva crisi de creixement s’estén públicament a través d’un sector crític que s’estructura. El Fanal del Barcarès, font d’informació que resumeix aquest àmbit, revela les espurnes de la federació departamental. Aquest bloc va ser fundat l’abril de 2014 per Jean-Pierre Aurégan i Jean-Pierre Atoch, respectivament exsecretaris departamentals de l’FN a l’Aveyron i a l’Alt-Pirineu. Afincats al Barcarès, aquests dos dirigents del partit reconeixen que la seva publicació digital “no agrada, no agrada en absolut a la federació de l’FN 66”. Atorguen a Louis Aliot el sobrenom de “Ponce Pilate”, evoquen un “mal càsting” a la direcció de l’FN 66 i consideren que el perfil-tipus del nou afiliat “no sap res del Front Nacional”. Ressalten que només fan cas “de les instàncies estatals del moviment”.

No agrada l’estratègia desplegada a Perpinyà

Aquest verdader llibre de reclamacions d’adherents i exadherents descontents, força més enllà del Barcarès, escapa a la direcció. Per a les investidures a les eleccions departamentals de març, els membres d’aquesta són suposats haver “fet la seva sopa, bé, sopa per a alguns i llagosta per a altres i Nanterre ha dit amén”, sobreentenent la direcció estatal, segons l’agricultor François Pelras, col·laborador regular. En opinió d’aquest adherent relativament recent, que va presentar la dimissió al desembre de 2014 però continua sensible a l’FN, els candidats del partit a les departamentals, a Perpinyà, estan “actualment de rebaixa”. La seva esposa, Marie-Hélène Pelras, cap de llista a les municipals del Soler, el 2014, descriu el regidor de l’FN Bruno Lemaire, a Perpinyà, com “arribista, tortuós i fugisser com una anguila”. No desitja “actuar per a l’advocat Aliot”.

Els regidors decebuts dimiteixen

La imatge unitària del Front Nacional resulta malmesa quan el Fanal publica la carta de la dimissionària Yola Gueguen Vaillant, regidora de Sant Esteve del monestir. Aquesta electa denuncia “discòrdies, incomprensions, problemes d’ego” al si de l’FN 66. La publicació subratlla la dimissió de l’opositor FN a l’ajuntament UMP de Canet de Rosselló, Jean-Pierre Cevaer-Visonneau. Aquest advocat perpinyanenc havia assenyalat, a les municipals de 2014, la notabilització del partit volguda per Aliot. El Front Nacional, capdavanter a Internet fa gairebé 20 anys, és ara víctima de la combativitat històrica dels seus vells adherents. Té una pàgina web oficial per a militants, civilitzada i controlada, però exhibeix els draps bruts en públic.

Comparteix

Icona de pantalla completa