Segons una decisió que segueix l’orientació donada el 20 de maig pel comunicador públic, el Consell d’Estat ha lliurat les seves decisions definitives sobre diverses eleccions municipals celebrades a Catalunya del Nord. Un decret definitiu comunicat aquest divendres de 5 juny al matí cancel·la els escrutinis organitzats el 23 i 30 de març de 2014 als municipis de Ceret i Pià. Els electors de les dues ciutats tornaran a votar en un termini màxim de tres mesos, segons la llei. D’aquí menys d’una setmana, una delegació especial de tres persones considerades neutres serà designada per la prefecta de Catalunya del Nord, Josiane Chevalier, per portar a terme els destins immediats de Ceret i Pià. El municipi de Monstesquiu, també al·ludit per un recurs, prescindeix de cap decisió semblant per part del Consell d’Estat.
Per què anul·lacions?
A la capital de la comarca del Vallespir, el candidat derrotat François Brulé, actual regidor d’oposició, havia introduït un recurs d’anul·lació de les eleccions municipals guanyades pel batlle Alain Torrent, proper del Partit Socialista. Afirmava que un error produït durant el recompte de paperetes de la primera volta de les municipals no havia estat voluntàriament assenyalat per l’equip de l’alcalde. D’altra banda, la nacionalitat britànica d’un candidat de llista del candidat Jean-Pierre Brazès no resultava precisava en la butlleta correspondant, contràriament a la llei. El candidat Brulé considerava que els 610 vots assolits per Brazès havien de ser anul·lats i aquest mateix candidat no hauria d’haver pogut entrar a la segona volta. A Pià, les condicions de la victòria del batlle socialista Guy Parès eren objecte d’un procediment engegat pel seu opositor i antic primer tinent Michel Maffre, superat amb 61 paperetes. Maffre havia considerat llavors que el mètode de campanya de l’alcalde sortint havia aprofitat els canals de comunicació municipals.
Reaccions :
Primer a reaccionar, Jean-Pierre Brazès desitja «girar la pàgina d’una política clànica que perjudica (Ceret) des de fa massa temps». Espera veure «reagrupar-se les competències i les energies fora de totes les separacions polítiques», perquè la ciutat «torni a ser la capital del Vallespir».
