L’alta afluència turística del mes d’agost a la Catalunya del Nord és aprofitada pel partit polític Convergència Democràtic de Catalunya (CDC). Aquest dissabte 9 agost, la formació d’Artur Mas ha instal·lat a Perpinyà un plafó amb el lema “Welcome to Català Country”. Aquesta iniciativa pretén recordar “la importància del turisme aquí” i subratlla la “necessitat (…) de promoure institucionalment una imatge positiva, autèntica” i fidel a la “realitat cultural, geogràfica i històrica” del territori, segons el partit centrista. CDC denuncia de passada “l’extrema confusió que regna en la política d’imatge i de promoció econòmica portada pel Consell general de la Catalunya del Nord”. Segons la formació, la institució departamental obeeix a les “directrius” de la Regió Llenguadoc-Rosselló “heretades de la Septimània de Georges Frêche”, traduïdes en “Sud de França”, i renuncia a una “identificació pròpia”. Per al partit descentralitador, aquesta opció “molt costosa per als contribuents (…) dilueix la nostra imatge de territori amb identitat forta: la confon i la devalua”. Mentre que França inclou l’illa de Còrsega, la Bretanya i el País Basc, regions històriques esmentades per Convergència, també existeix un “País Català”, denominació que “serveix la nostra imatge de territori”.
10 dies després del saqueig de la Porta dels Països Catalans
La instal·lació d’aquest senyal geogràfic s’ha produït pocs dies després de la destrucció dels símbols identitaris de la Porta dels Països Catalans, situada arran de l’autopista A9. Aquesta degradació, efectuada el 30 de juliol, és una “profanació”, segons els Joves Demòcrates nord-catalans, vinculats al Moviment Demòcrata de François Bayrou. Expressa “l’aspecte més abjecte del nacionalisme francès: el rebuig de l’altre”, segons el partit Unitat Catalana. Per al Partit Nacionalista Català (PNAC), manifesta un “anticatalanisme latent”, mentre que el Foment 11 de Setembre tem “altres atemptats”. Amb sensibilitats variable, les organitzacions procatalanes de la Catalunya del Nord lamenten els fets. El setembre de 2003, el monument degradat era inaugurat pel qui presidiria la Genertalitat de Catalunya set anys més tard, Artur Mas.
