Després del temps fort de la consulta sobre la independència de Catalunya, organitzada el 9 de novembre contra l’avís del govern espanyol, l’estratègia governamental catalana és silenciosa. El president català, Artur Mas, és empès per l’Assemblea Nacional Catalana, la plataforma ciutadana que reivindica les manifestacions massives dels 11 setembre de 2013 i 2014 a Barcelona. Però Esquerra Republicana de Catalogne (ERC), suport de Mas al Parlament de Catalunya, també mena la pressa. Dimarts 16 de desembre, Artur Mas va assenyalar que divulgarà el seu posicionament passat Nadal, a propòsit d’eleccions plebiscitàries sobre la independència. Anterior s’haurà segellat un acord, amb dificultats, amb ERC, que discrepa sobre el mode de candidatura, ja que reivindica dues llistes separades mentre el president suggereix una llista única. No obstant, els dos aproven la idea de situar-hi la independència com a projecte major.
Un Estat català al 2017
En un discurs solemne, el 25 de novembre de cara a una assembla d’actors influents, Mas va revelar un full de ruta de 18 mesos, iniciat per eleccions de tipus referendari. Una llista única formada per actors econòmics, socials i polítics, que arribaria primera a la proporcional, designaria un govern encarregat d’organitzar un període transitori. Aquest estament establiria una arquitectura de nou Estat, en diàleg amb l’Estat Espanyol, la Unió Europea i l’ONU.
