El Front d’Esquerra, aliança política estatal entre el Partit d’Esquerra (PG) de Jean-Luc Mélenchon i el Partit Comunista (PCF), és desunit a Perpinyà. Concretament, per a les eleccions departamentals, el PCF 66 desitja moderar la trencadissa electoral a l’esquerra assolint un pacte de raó amb el d’ara endavant liberal Partit Socialista (PS). El 9 de novembre, el seu Consell departamental, sota la batuta del secretari federal Nicolas Garcia, va proposar uns “binomis mixtos“ amb el PS o una retirada mútua de candidats per derrotar la dreta, fins l’extrema dreta. Al contrari, el PG 66 ens ens va comunicar el 13 de desembre la seva posició en “total autonomia” de cara a les “forces austeritàries”, segons el seu Consell nacional dels 29 i 30 de novembre. Més absolutistes i centralitzats que el PC, els mélenchonistes de Catalunya del Nord refusen els “binomis” suggerits pels seus camarades de coalició. “Cap acord no és possible amb els que sostenen el govern”, declara la seva cosecretària departamental, Danielle Benquet.
A qui pertany la marca “Front d’Esquerra”?
Des de fa diversos mesos, el Partit d’Esquerra 66 reivindica la marca “PG66 / Front d’Esquerra”, paral·lelament a la bandera “PCF 66 / Front d’Esquerra”, blandada a l’altra banda. La franquícia política creada a París per a les eleccions europees de 2009 és qüestionada en la seva pròpia existència, ja que les seves divergències internes sorgeixen de les profunditats de la filosofia política. El PG 66 desitja presentar candidats propis a les departamentals, sense compromisos, fins rivalitzant amb el PCF. La fractura entre els dos components va sorgir a les municipals de Perpinyà, quan el PCF va donar suport al candidat del PS Jacques Cresta, mentre que el Partit d’Esquerra, que es va estimar més no participar, va assistir a la candidatura lliure del seu afiliat Axel Belliard.
