La relació entre esport i política ha inspirat àmpliament, des de l’endemà de la Primera guerra mundial. La utilització de l’esport com a element diplomàtic i aparador del dinamisme d’Alemanya, de França o de l’URSS, és un clàssic. Però a l’escala regional i municipal, el reflex del polític en l’esport és negligit pels universitaris. Si l’antic jugador de rugby Didier Codorniou és alcalde del municipi audès de Gruixà des de 2001 després d’haver transformat els seguidors en electors, el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, és desafiat per l’ovalia. Enguany ha rebut els revessos dels seguidors, primer el 8 de maig. Una multitud de 25.000 seguidors de l’USAP estava reunida als peus del Castielet, o sigui prop d’un 25 % dels habitants de la vila. Mentre que el club abandonava el purgatori per tornar a trobar el seu legítim prestigi, xiulets insistents han estat reservats a l’alcalde, increpat per la fúria catalana. De la mateixa manera, el retorn al país dels Dracs Catalans, vencedors de la Cu, dilluns 27 agost, al mateix peu del mateix castellet, ha inspirat les mateixes manifestacions espontànies. J.M. Pujol ha inspirat els llargs xiulets del poble en gatzara, orgullós dels resultats del seu club en una ciutat que pateix. Tres dies abans, Pujol figurava a Brive-la-Gaillarde en els costats de Valérie Pécresse, en ocasió del retorn polític del moviment «Lliures! », que pretén canviar el terreny des de dalt. A baix, al Rosselló, la gentada s’ha sentit lliure de xiular, implícitament conscient que el batlle tenia el cap en un altre lloc, lluny de les inquietuds territorials.
