Tanmateix, el trio va proposar llavors una versió allunyada del tango tradicional, amb una barreja d’electro, de jazz i de música argentina. El grup continua jugant a fons el caràcter ambigu. Quan els seus admiradors hi veuen el millor ambaixador d’Argentina i el creador d’un nou estil musical, els seus enemics consideren que el Gotan s’ha conformat amb engolir-se en una onada lounge, que mescla l’electro i la world music.
En aquell temps, però, a Buenos Aires, ningú no coneixia el trio, l’àlbum del qual només es podia trobar en botigues especialitzades amb amos… francesos! Aquesta manca de notorietat al país que està considerat encarnar no va pertorbar el trio, i sobretot no va frenar les vendes de “La revancha del Tango”. Gotan Project s’ha convertit en un dels millors representants d’Argentina, i la seua essència es troba justament en això. En l’imaginari col·lectiu, sobretot francès, Argentina és Maradona, Evita Perón, i d’ara endavant Gotan Project.
10 anys després, el grup torna a dalt de la cartellera amb un nou àlbum, “Tango 3.0”, que continua explorant l’aplec de la música electrònica i del tango. El trio és fidel al seu estil, en aqueix àlbum on es troben ritmes somicaires i veus nostàlgiques de Buenos Aires. “Tango 3.0” és un patchwork eficaç, amb aires de l’actualitat argentina i mundial, una mica “vista des de fora”. Es passa del futbol (amb talls de comentaris de partits a la ràdio) a la crisi. L’àlbum fa el pont entre el Buenos Aires del segle XIX i el de 2010.
Els seguidors de la primera hora no seran verdaderament perduts amb “Tango 3.0”. El grup no renega res de la seua identitat, bastant creada pel màrqueting, segons diran les males llengües, i no ha canviat d’una iota la seua música, ja que no es canvia una fórmula encertada. La conseqüència lògica és que l’àlbum no surprèn ningú. Certament, aquest cop hi ha més metalls i cordes, amb influències cinematogràfiques (de Michel Legrand i Ennio Morricone), però ens queden en un camí musical abalisat.
El Gotan convida per altra banda els grans personatges de la història argentina, Eva Perón, Che Guevarra… fregant de vegades els tòpics, però assumint-ho. Philippe Cohen Solal destacava fa poc en el Journal du Dimanche, “Ens hem fet la reflexió del risc de caure en els tòpics. Al final, però, els mots que se senten en els nostres discos troben sempre un sentit. El discurs d’Eva Perón sobre el capitalisme internacional feia eco a la globalització i a la crisi de 2001 a Argentina, de la qual es va convertir en banda sonora! Vam usar Che Guevara parlant d’un món millor al moment de la guerra a l’Iraq. Aquesta vegada, la veu de Julio Cortázar és una al·lusió discreta, ja que tenim la sort de treballar en el mateix immoble que ell a París.”
Com ho indica la discogràfica de Gotan Project, “si us han agradat els àlbums anteriors, per força us agradarà aquest”. Ho confirmem. Per als aficionats, el grup serà al festival de Caproig, a Calella de Palafrugell, el 16 de juliol, i després a a Seta, l’1 d’agost de 2010 (amb el DJ perpinyanenc Raph Dumas i el seu grup, The Primaveras). El conjunt, però, ja no vendrà tants discos com a inicis dels anys 2000, com que des d’aleshores ha arribat l’mp3, però el grup ho compensa en els escenaris, enguany, amb un centenar de concerts.
Gotan Projet, “Tango 3.0”. Barclay, abril de 2010.
