La Clau
Gonzales, el canadenc estrambòtic de l’escena musical francesa

El rècord original d’aqueix artista graciós es correspon amb la seua imatge d’extravagant i estrambòtic. Des de fa una quinzena d’anys, Gonzales, àlies Jason Charles Beck, 38 anys, pianista de formació clàssica, recorre la música i explora tots els estils. L’home, alt i ben plantat tot i ser una mica maldestre, ha passat del rock a l’hip hop, abans de tastar l’electro i de recuperar el seu amor de joventut, com és el piano. El 2005, l’àlbum «Solo Piano», molt influenciat per Erik Satie, va assolir un èxit força destacable. Des de llavors se n’ha utilitzat uns quants temes per il·lustrats anuncis publicitaris i sintonies de pel·lícules.

Però el Canadenc es queda a l’ombra. Quan no treballa per a ell, ho fa per als altres. Des de fa alguns anys és un dels productors ineludibles de l’escena francesa. Jane Birkin, la perpinyanenca Dani, Abd Al Malik, Charles Aznavour o inclús Philippe Katerine han sol·licitat el genial arranjador, a semblança de Daft Punk i Björk.

L’entreteniment, més fort que la música

L’home és un treballador sense límits i explorador d’universos variats. Durant dos anys ha actuat en teatres i de vegades en esglésies. Vestit amb una bata i sabatilles, el canadenc ha tocat el piano sense cap particel·la. El moviment de les seues mans i dels seus dits era projectat en blanc i negre en una pantalla, col·locada per damunt d’ell. Faranduler i jugador amb el públic, Gonzales és un showman excepcional, amb sentit de l’humor i un joc d’escenari força poc comú. Es defineix d’altra banda més com un «entertainer» que com un músic.

En aquest retorn 2010, l’artista, que ha recuperat el nom inicis, Chilly Gonzales, torna amb un nou àlbum, «Ivory Tower»: banda sonora de la pel·lícula del mateix nom, dedicada a una partida d’escacs, de la qual ha escrit el guió i assumit el paper principal. Es tracta de la segona aparició del canadenc al cinema. Fa uns mesos, Gonzales va prestar les seues mans a l’actor Eric Elmosnino per a les escenes de piano del film «Gainsbourg – vida heroica. »

Aquest nou treball, com els anteriors, és del tot inclassificable. Entre pop, rap, disco i piano clàssic, es defineix en principi per la heterogeneïtat. «És clar que el meu àlbum no és homogeni! » declara l’artista quan se li fa la pregunta. «Per què jo hauria de donar la il·lusió de la unitat? No existeix… Aqueixos diferents estils ensenyen també que vull ser capaç de fer tot amb un piano.» El piano serveix també de matèria flexible al disc. Un piano modern, adaptable a tots els ritmes.

Un pont entre el clàssic i el tecno

Per produir aqueix àlbum, Gonzales ha cridat al DJ alemany Boys Noize. Gràcies a ell, «Ivory Tower» pot fer el pont entre la música clàssica i el tecno, com ho testimonia el primer títol « Knight Moves », un tema melodiós en forma de loop. Determinats altres temes conviden a ballar com “I Am Europe”, amb un sample frenètic, “We Can Dance”, molt disco, i “Siren Song”, lleugerament funky. El treball es tanca amb “Never Stop”, on es barregen l’eslam i el rap, amb una lletra, quan se l’escolta bé, que demostra que Gonzales, abans autoproclamat «Rei de l’underground», no es considera seriosament.

En aqueix àlbum, l’única constant continua sent piano, omnipresent, que resulta compatible amb les sonoritats actuals, i sobretot duu certa frescor musical. Per altra banda, els aficionats de Gonzales es podran alegrar, ja que la sortida d’aquest «Ivory Tower» ve acompanyada per la reedició dels seus dos àlbums mítics, « Über Alles », fins ara introbable, i « Solo Piano», en una edició especial acompanyada del DVD From Major to Minor, que conté lliçons de música surrealistes donades per Gonzales als seus còmplices Feist, Daft Punk i Jamie Lidell. S’hi troba també uns extractes de concerts, clips, instal·lacions i altres proeses visuals de l’artista Ninja Pleasure.

Abans de la sortida de la pel·lícula al començament de l’any 2011, Gonzales pujarà de nou als escenaris, a París, Àustria i el Japó. La seua pel·lícula es projectarà en preestrena mentre ell en tocarà la banda sonora en live.

Gonzales «Ivory Tower», editat el 23 d’agost de 2010 – Universal Music

http://www.myspace.com/gonzpiration

Comparteix

Icona de pantalla completa