Un prova pilot, amb un mètode més que centenari, s’ha  engegat a Barcelona aquest dimecres 6 d’abril. L’Ajuntament de la capital ha engegat una operació antiincendis per evitar focs a la muntanya de Collserola. Aquesta iniciativa es du a terme amb un ramat de 210 ovelles i 80 cabres, que pasturen per la muntanya de la ciutat i s’aniran alimentant soles, amb la vegetació local. La llur presència permetrà d’evitar que hi pugui haver accidents en èpoques de calor o de secada, com sol passar a l’estiu.

Un projecte per eixamplar

L’objectiu és que els gairebé 300 caps de bestiar ajudin a controlar el risc d’incendi perquè amb la pastura contribueixen a tenir alineat el sotabosc, segons ha explicat el regidor municipal d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, que ha assegurat que el pasturatge és un dels millors mecanismes a l’hora de prevenir riscos, així que si funciona bé la idea és consolidar-ho i estendre-ho. El regidor ha recordat que no és el primer ramat que té Collserola, però sí el primer que farà “vida barcelonina”. En concret, ja hi ha dos ramats als municipis del Papiol, un a Montcada i un altre a Sant Feliu de Llobregat, tots com a part del pla director de Collserola, que habilita nous usos i eines per fomentar el pasturatge extensiu amb la finalitat d’ajudar a prevenir incendis.

Un sistema pagat pels contribuents

El regidor Badia ha matisat que l’ordenança de Barcelona prohibeix el pasturatge com a activitat econòmica, una condició que segons ell no afecta el pla pilot, ja que l’objectiu no és l’activitat econòmica ramadera ni comercialitzar productes derivats de l’activitat, sinó prevenir incendis. De fet, ha explicat que l’Ajuntament paga per aquest servei, ja que s’emmarca en la prevenció d’incendis.

Dos pastres i tres gossos

Sobre la convivència de les ovelles i les cabres amb l’entorn, com ara ciclistes o senglars, Badia ha indicat que hi ha tres gossos d’atura i dos pastors que coneixen perfectament com moure el seu ramat. “Estem en un parc natural molt intensiu i hem de veure les rutes que faran, com creuen camins, el dia a dia, i els pagesos han de veure si els interessa o no”, ha afegit. En tot cas, ha recordat que no és la primera experiència a Collserola i ha destacat que les que ja s’han fet han mostrat bons resultats. En aquest sentit, s’ha mostrat optimista i confia que si la idea funciona es pugui consolidar. “En farem seguiment”, ha conclòs.