Al difgerència de les regions veïnes, la part nord de Catalunya té una sismicitat important, segons els criteris establerts per un decret francès del 14 de maig de 1991, que els atribueix un nivell II. Aqueix risc, que cal comparar amb el terratrèmol ocorregut a Haití, és reforçat per un informe del ministeri de Medi Ambient francès, presentat el 1999. Aquesta zonificació sísmica del territori francès classifica en efecte amb color vermell les comarques i subcomarques de l’Alt Vallespir, l’Alt Conflent i part de la Cerdanya, on es determina un risc particular, específicament en els sectors dels municipis d’Arles de Tec, Prats de Molló, Montlluís, Oleta i Sallagosa. Aquesta realitat, que engloba les regions sud-catalanes de la Garrotxa i del Ripollès, també sotmeses a la convergència de les plaques tectòniques africanes i eurasianes, es fonamentaen els sismes històrics. El més destructor, consignat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, es va produir el 2 de febrer de 1428 i va tenir com a conseqüència la mort de més de 1000 persones. Aquest desastre antic, esborrat de les memòries populars, va tenir una intensitat comparable al fenomen observat el 12 de gener a Haití, d’un nivell de 7,3 a l’escala universal de Richter.
