Els boscos de la comarca Vallespir, que van quedar parcialment malmesos arran de la tempesta Klaus del gener de 2009, constitueixen una reserva energètica posada al benefici de la indústria. Aquesta tardor s’engegaran unes importants obres de construcció a la fàbrica de papers ArjoWiggins dels Banys d’Arles, per tal de fer un canvi, cap al sector “fusta i llenya energia”. Un nou dispositiu permetrà a partir de febrer de 2013 fer servir el vapor produït per la biomassa procedent de la combustió anual de 35.000 tones de plaquetes forestals i de paletes mòltes. Aquest projecte ecològic va ser divulgat el 27 de juliol a la societat Cofely, filial de Suez, encarregada de concebre, establir, finançar i explotar aquesta unitat de producció durant 15 anys. Emmarcat per l’Estat, forma part d’una crida de projectes titulada “Biomassa Calor Indústria i Agricultura”, controlada per l’Agència de Desenvolupament i domini de l’energia (ADEME). ArjoWiggins serà per tant equipat amb dues calderes de biomassa, amb un cost de 7,8 milions d’euros i una potència total de 17 MW, que cobriran el 95% de les necessitats energètiques de la seua planta catalana.
A nivell ecològic, aquest projecte representarà una substracció de 17.000 tones de CO2 llençades cada any en l’atmosfera. Amb aqueix impuls, es pot esperar menys contaminació, i més llocs de treball, ja que Cofely s’ha compromès a sol·licitar exclusivament llenya de la vall del Tec. La filera de la llenya-energia, que triga a concretar resultats a la Catalunya del Nord, podria tenir corda per avançar, amb la garantia oferta per uns contractes de llarg termini, que formen part del contracte. Segons una primera avaluació, el concessionari espera haver assolit un volum de negocis total de 60 milions d’euros el 2028.
Amb els seus aspectes futuristes, profundament afermat en la realitat territorial, aquesta projecte cobra un valor històric cert. En efecte, la fàbrica d’ArjoWiggins situada a l’exmunicipi de Palaldà, incorporat als Banys d’Arles en el decurs de l’última guerra, celebra enguany el 100è aniversari. Estratègicament implantat prop del riu del Tec, aquest vestigi important de la indústria del Vallespir, anteriorment poderosa, proveeix als hospitals i a fabricants de dispositius mèdics uns papers destinats a ser esterilitzats, sobretot utilitzats per embolicar les xeringues. El 2010, aquesta planta, que forma part de les 27 que té la multinacional europea al món, va produir 32.000 tones de paper, exportades a 65 països, tot aconseguint un volum de negocis de 66 milions d’euros.
