Una acord comercial iniciat per l’USAP i l’empresa francomarroquina Azura, amb seu al mercat internacional Sant Carles de Perpinyà, és denunciat pel periodista Olivier Dauvers, redactor de l’influent blog que porta el seu nom. Aqueix editor parisenc anuncia a Twitter, juntament amb una fotografia que serveix d’il·lustració: “Vist des d’aquí, aqueixes tomates de Perpinyà són franceses, probablement fins i tot catalanes. Testimoni del patrocini del club de rugbi de Perpinyà. Està perdut. Els marroquins serien més exactes”. En el fons, aquesta fórmula defensa les produccions autèntiques, sense maquillatge, d’origen controlat. La safata de tomàquets cherry que fonamenta la polèmica s’anomena “el cos a cos” i inclou les fotografies de tres jugadors del club en l’estètica d’aquest packaging, però no hi ha, en sentit estricte, cap engany sobre la mercaderia.
Una imatge ambigua
Especialitzada en la producció de tomàquet, però també centrada en productes del mar a través de la seva filial “Azura Aquaculture”, l’empresa objectiu i la USAP no són sospitats d’estratègia il·legal, sinó d’una actitud enganyosa i poca ètica. Efectivament, la senyera adjunta a l’USAP indica a l’envàs una evident filiació territorial europea, però el contenidor prové del nord d’Àfrica. Aquesta estratègia, que pot enganyar els consumidors, també és deplorada per l’Associació Nacional d’Organitzacions de Productors “Tomates i cogombres de França”. Aquesta estructura professional també apunta el club sang i or, a través de la mateixa xarxa social: “Sí, són tomates, amb colors catalans… però del Marroc!”, s’enfada aquest potent grup de 500 productors presents a tota França.
El hashtag “Equilibra el teu origen” s’hi implica
En aquesta qüestió d’interpretacions, la comunicació de rebot proporcionada a les xarxes també implica “#BalanceTonOrigine”. Aquest haixtag, inspirat en “balance ton porc”, està dedicat a exposar al públic en general les irregularitats en l’origen dels ingredients i productes alimentaris. L’USAP, propulsant-se com a “partner principal” a les safates d’aquest’es tomatetes marroquines comercialitzades des de Catalunya del nord, se sotmet unn judici ètic, en un context de proteccionisme econòmic molt més defensat pel món agrari que pels consumidors. Azura és una empresa que té “l’art de sobrepassar la línia groga”, opina Olivier Dauvers, però aquesta important empresa és representativa del model econòmic general de Sant Carles, basat en una importació massiva i permanent de productes del Magrib i Espanya, cap a França i a la resta d’Europa. La polèmica, simbòlicament comprensible, en realitat es llançada des de lluny. Sobre el terreny, s’enfronta al principi de realitat il·lustrat pels 150 llocs de treball associats a Azura a la seva plataforma de Perpinyà.
